En quina llengua escrivia Jesús Moncada?
Publicat el 11 de maig de 2013 per vicent montesinos
Aquesta és la pregunta que li podien fer als dirigents del PP aragonès. A les seves narracions, ambientades al riu Ebre en el seu curs des de Mequinensa fins al mar, passant per Tortosa i altres ciutats, els personatges sempre parlen la mateixa llengua. Potser a l’Aragó van tan sobrats de gent il·lustre que volen renunciar a grans escriptors com l’autor de “Camí de Sirga”? Potser tampoc els agrada la literatura de Mercé Ibarz, l’autora de “La terra retirada”?
La Mequinensa natal de Jesús Moncada, va desaparèixer sota les aigües d’un embassament. Amb el pas dels temps i vist el que està passat, potser que aquests pantans es varen fer amb alguna intenció més que la de produïr electricitat o controlar les aigües de l’Ebre? Potser també tenien la intenció de separar encara més les terres del Matarranya, i altres comarques catalanoparlants de les terres de l’Ebre, a les que estaven més vinculades que no pas a la capital llunyana de Saragossa? Sembla que aquesta nova llei, la del tristament ja famòs Lapoanès, confirma aquesta tesi, no?
La Mequinensa natal de Jesús Moncada, va desaparèixer sota les aigües d’un embassament. Amb el pas dels temps i vist el que està passat, potser que aquests pantans es varen fer amb alguna intenció més que la de produïr electricitat o controlar les aigües de l’Ebre? Potser també tenien la intenció de separar encara més les terres del Matarranya, i altres comarques catalanoparlants de les terres de l’Ebre, a les que estaven més vinculades que no pas a la capital llunyana de Saragossa? Sembla que aquesta nova llei, la del tristament ja famòs Lapoanès, confirma aquesta tesi, no?
“-Volen fer electricitat -exclamava Joanet del Pla Cafè del Moll, tot calcant els comentaris que esclataven contínuament a qualsevol punt de la vila.
-Sí, a les nostres costelles…
-Dos pantans.
-I nosaltres al mig.
-Quina cabronada!
“Camí de Sirga”, de Jesús Moncada.
Foto: L’Ebre des des castell de la Suda, a Tortosa.
Publicat dins de el meu país | Deixa un comentari