La Costa Brava, de Josep Pla. Port-lligat.

“El to obscur de les pissarres, el verd gris-plata dels oliverars, els emblanquinats encegadors, la mar en una calma d’èxtasi, formen amb el cel enorme, purísim, netejat i endurit pels vents del nord, un paisatge veritablement inconfusible: dins del seu ambient de solitud, aquest és un lloc paradisíac, d’una nuesa i un cal·ligrafisme cerebral exacerbats, d’un realisme estricte.”

Quantes vegades m’he llançat a l’aigua en aquestes aigües plenes d’algues com més endavant escriu Pla? Algues que donen molta vida a aquesta cala, que potser al turista típic li molesten, però que sinò fora per elles, supose que aquesta platja no seria la mateixa. En altres llocs del litoral, l’extermini d’aquestes ha portat a la degradació de la vida marina del lloc, només perquè uns quants puguen entrar còmodament a l’aigua i deixar els seus vaixell amb les seves àncores destructores de la vida submergida.

Aquesta entrada ha esta publicada en el meu país. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*