La Costa Brava, de Josep Pla. Sant Feliu de Guíxols.

“El comerç de Sant Feliu fou italià en la seva major part; el monjos al seu torn, acceptaren, únics a Espanya, els resos i l’hàbit de Montecassino i de Santa Justina de Padua.Una sèrie de circumstàncies -algunes degudes a l’atzar- van fer que Sant Feliu fos el centre d’irradiació dels primers esforços que es van fer per conquerir Mallorca -esforços que van portar a terme amb la col·laboració de les repúbliques italianes, Pisa i Gènova sobretot. Molta sang italiana hi va quedar infiltrada. “Sant Feliu -escriu Pelfa i Forgas- conservà molt de temps el caràcter italià”. A mi em sembla -és una impressió potser merament subjectiva- que aquest caràcter continua essent el més típic de Sant Feliu, Passejant pel seu màgnific passeig davant del mar, pels carrers paral·lels a la platja i pel ventall de carrerons que baixen en pendent ràpid al mar, m’ha semblat moltes vegades trobar-me en alguna petita ciutat de la Ligúria, amuntegada dins d’una conca rocallosa, neta, concentrada, plàcida.” 

La passió italiana de Pla, que  segons ha publicat En Joan Daniel Bezsonoff en un article recent, ha reflectit Josep Lluís Carod Rovira al seu darrer llibre.

 

Aquesta entrada ha esta publicada en el meu país. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*