Victus, d’Albert Sànchez Piñol. Els avantpassats de la “Brunete”.

“El pamfleto no arremetia contra los ingleses, los portugueses o los austriacos. En absoluto. Toda su carga retòrica iba dirigida contra los “rebeldes”, es decir los catalanes. Según su autor, la culpa de que el enemigo hubiese ocupado Madrid no era de las armas aliadas ni de la incompentencia borbónica, sino de la intrigas catalanas.”

Amb una capital ocupada pels exercits aliats, la guerra mediàtica ja feia la seva feina, atiant l’odi cap al nostre país, que ja, segons el llibre, havia tingut consequències en la brutalitat de l’exercit borbònic a la seva entrada a Catalunya, sense oblidar el que havien fet a València uns anys enrera. Ara, enlloc de pamflets pel carrer, tenen “La Brunete mediàtica”.
Ara, que els aliats tampoc surten molt ben parats:

Siempre igual, los generales extranjeros parecían incapaces de entender nada de nada. No querian darse cuenta de que Castilla y Catalunya estaban en guerra exactament del mismo modo que Francia e Inglaterra; que España era un nombre bajo el que se ocultaba una realidad que se apoderaba de la política, el comercio u, si me lo permiten, hasta del sentido común. Un campo de batalla entre dos formas opuestas de entender el mundo, la vida, el todo.” 

Potser que a l’escrirue el llibre en castellà, molts se n’assabenten de que Espanya és un invent fallit, no?

 

Aquesta entrada ha esta publicada en a ponent. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*