Entre el Túria i el Ridaura

el bloc de vicent

2001, una odissea a l’espai, d’Arthur C. Clarke. Massa i pes.

“…En la Luna, el cuerpo humano habia de aprender toda una nueva serie de reflejos. Tenia que distinguir, por primera vez, entre masa i peso.
Un hombre que pesara noventa kilos en la Tierra podria sentirse encantado al descubrir que en la Luna su peso era sólo de quince. En tanto se moviera en linea recta y a velocidad  uniforme, experimentaba una marvillosa sensación de flotar. Pero en cuanto intentara canviar de trayectoria, doblar esquinas, o detenerse de súbito….entonces descubriria que seguían existeiendo sus novento kilos de masa, o inercia. Pues ello era fijo e inalterable..lo mismo en la Tierra, la Luna, el Sol o en el espacio libre.”

Rellegint aquesta novel·la de joventut, basada en el guió de la pel·lícula de Stanley Kubrick,fet entre ell i el director, he trobat aquest bon exemple del que molts estudiant confonen i no saben distingir: la massa del cos i el seu pes, que és un força gravitatòria. 
Nota: l’edició que tinc és en castellà, una col·leció de ciència ficció de l’editorial Orbis.


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.