Sota la marfega, de Bernat Joan i Marí.

La junta d’avaluació sol constituir una mena de catarsi del professorat. Allà s’hi va com qui abans anava a confessar-se: s’hi conten les penes, cadascú presta l’atenció que bonament pot a les penes dels altres, quatre tocs a l’esquena, alguns sospirs…I al cap i  a la fi, el món continua exactament igual.
En Miquel, el tutor del grup escombra, està molt acostumat a aquest tipus de cerimònia. Pens que ben poques vegades s’ha solucionat un problema en una junta d’avaluació, però sembla que s’ha de seguir un determinat calendari i que, en els instituts, cal actuar d’acord amb un determinats rituals. Per això, tal i com tocava fer, ha convocat la colla de professors que fan classes al seu grup, maleït entre els maleïts, i està disposat a gastar-hi devers tres quarts d’hora que, per poc que pugui, mirarà de reduïr a trenta minuts justos.

L’ex-eurodiputat al Parlament Europeu per ERC, trama una trama criminal, un suposat crim perfecte, ambientada en un IES d’Eivissa, retratant l’ambient que hi ha al centre: els alumnes dels grups especials, les famílies, els professors,  els alumnes que fan salera (campana al Principat, i pelar-se-la a València), tabac, drogues, alcohol, l’anticatalanisme ignorant, ……. Però el final té sorpresa en aquesta novel·la juvenil. 

Aquesta entrada ha esta publicada en educació. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*