Darrera les barricades, de John Langdon-Davies. Proclama final.

Doncs ja tenim aquí la pregunta: com afecta tot això a un anglès normal i corrent?

Comença el darrer capítol fent aquesta pregunta sobre tot el que ha descrit al llarg del llibre i després d’exposar el seus arguments acaba:

….Quant ens adonem que també aquí, a Anglaterra, hi ha aquells que desitgen  que aquesta nova edat fosca arribi aquí, la tragèdia espanyola esdevé un tragèdia humana, i la batalla que s’esta lliurant, no és tan sols seva, sinò tambè la nostra. Mirem humilment els pobres espanyols, republicans, comunistes, sindicalistes, anarquistes, que estan lluitant amb les mans nues i plens d’horror per impedir que s’apagui la llum. Ens adrecem amb ràbia a tots els que, a Anglaterra, voldrien que aquesta llum s’estingís, i criem les paraules a les quals Espanya ha donat un nou sentit: “No passaran”.

Aquesta entrada ha esta publicada en el meu país. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*