Entre el Túria i el Ridaura

el bloc de vicent

Darrera les barricades, de John Langdon-Davies. Orgaz, Toledo i El Greco.

L’enterrament del comte d’Orgaz d’El Greco és una d’aquelles poques creacions que suggereixen que l’esperit humà, insatisfet amb l’univers al qual es veu condemnat, gairebé pot penetrar en un altre.  ………I mentre caminava pels carrers de Toledo, escoltant l’incessant espetec del foc de fusell de l’Alcàzar, em vam venir a la memòria algunes expressions de les cares dels personatges d’El Greco, que es van barrejar amb les cares reals dels milicians i dels guàrdies d’assalt. Fa més de tres segles i mig que ho va pintar, i el feixisme encara no s’havia inventat; malgrat tot, ell era l’historiador d’aquest drama de 1936.
……………..
“Els senyors de Toledo són els capellans, que tenen unes casa magnífiques i que gaudeixen triomfalment del millor de tot sense que ningú els critiqui. L’arquebisbe i l’esglèsia de Toledo guanyen més diners que tota la ciutat sencera”
Als camps del voltant cada vegada hi quedaven menys granges, i la ruïna havia caigut sobre la pagesia. Els grans terratinents acumulaven hectàrees i més hectàrees i les abandonaven totes a la pastura i el malbaratament. Enmig d’aquestes condicions, el vicari de Sant Tomàs, a Toledo, va denunciar el poble d’Orgaz perquè no havia pagat diversos impostos que el pietòs del comte havia llegat a l’esglèsia dos-cents cinquanta anys abans, i quan va haver guanyat el cas es va gastar dos mil ducats per contractar El Greco perquè pintès la mort del compte. Perquè els poders del cel havien estat tan complaguts amb ell, per ser un home tan excepcionalment bo, que van enviar Sant Esteve i Sant Agustí de representants al seu funeral.
……
EL Greco va pintar l’escena, però, com molts grans artistes, no va pintar els nobles de la ciutat tal com eren en el moment del miracle, sinò que els va pintar tal com eren a la seva època, es a dir, va pintar els nobles que van condemnar un enginyer italià que havia arribat amb una bona proposta de fer el riu navegable…………però que deixava els camps espanyols erm i la pagesia moribunda per culpa de dedicar to l’enginy o l’energia falta per solucionar el inexorables problemes del món i dedicar-los a la contemplació dels misteris de la tomba.
……..
El compte d’Orgaz, malgrat tota la seva santedat, no era més que un terratinent absent mantingut al poder dels capellans per la seva tomba. Ahir us l’haguéssiu trobat a Madrid amb un Rolls Royce, patró del gran art i de la mala vida segons el moment. Avui us el trobareu tancat amb els seus aliats a l’Alcàzar
 o fugint cautelosament a la Riviera,………

Publicat dins de a ponent | Deixa un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.