Darrera les barricades, de John Langdon-Davies. No-intervenció.

Evidentment, com passa de vegades, quan un posició de molta importància militar està amenaçada, com ara la zona entre Saragossa i Osca, hi té lloc una lluita real i s’hi produeix un nombre terrible de baixes. És llavors quan t’arriba la imatge humiliant dels lleials a la República, desarmats pel pacte de no-intervenció, combatent amb fe, l’artilleria, les metralladores i les bombes i els avions, subministrats per la Internacional Feixista. També hi veus les poques infermeres i els pocs cirurgians voluntaris vinguts d’Anglaterra, que proporcionen l’única ajuda que la democràcia de fora d’Espanya ha enviat a la democràcia espanyola.

Al viatge per anar des de Barcelona a Madrid, es para prop del front d’Aragó i davant de la impossibilitat d’anar per Saragossa, baixa cap al sud i per València, puja a Madrid. L’autor continua explicant els efectes de la no-intervenció als seus compatriotes per veure si pot fer-los canviar d’opinió i forçar un canvi de política del Foreign Office. Evidentment sense èxit.
 

Aquesta entrada ha esta publicada en política. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*