Entre el Túria i el Ridaura

el bloc de vicent

Darrera les barricades, de John Langdon-Davies

“En qui més confiava el govern era en la Guàrdia d’Assalt. Havia estat una gran idea, la d’organitzar un contrapès a la guàrdia civil. De fet, si la intenció real dels feixistes, com feien creure a l’estranger, era “salvar la República del marxisme”, el millor que podien haver fet seria esperar un altre any fins que la Guàrdia d’Assalt republicana hagués assolit la reputació i tradició de fidelitat a la república que la guàrdia civil havia tingut amb l’antic règim. Llavors, si hagués esclatat una rebel·lió il·legal, fins i tot d’esquerres, aquest cos s’hauria mantingut lleial a l’ordre democràtic. Però només un feixista o un idiota es pot creure l’excusa dels feixistes espanyols.”

Ja ho diu al pròleg (de Paul Preston), l’autor que no pot ser i creu que ningú pot ser imparcial en aquest assumpte de la guerra civil :

Sempre em va molestar la falsedat i la hipocresia d’aquells que afirmaven que eren imparcials, i l’estupidesa, si no repugnant, dels editors i lectors que demanaven objectivitat o imparcialitat als corresponsals de guerra”.

 Es clar, ja que el llibre sembla tenir la intenció de desmuntar aquesta No-intervenció dels aliats, que va ajudar a la victòria del feixistes, allunyant el temor  de que Espanya es convertira en un país satèl·lit de l’URSS. El llibre està escrit abans d’acabar l’any 1936, acabant el prefaci amb aquestes paraules:

“Recordeu que heu sentit a dir de les antigues tiranies espanyoles; no us adoneu que la victòria dels rebels significa la seva reinstauració sobre les últimes restes que quedin de vida?”

Tots ja sabem que va passar després, per desgràcia. 


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.