Juli Cèsar, de William Shakespeare. (relectura d’estiu)

Càssius: …….I jo tal com Eneas. 
el nostre avantpassat, va rescatar 
de les flames de Troia el vell Anquises,
vaig salvar el pobre Cèsar de les ones del Tíber.
I ara aquest home és com un Déu, i Càssius
un miserable que ha d’inclinar el cos
quan ell discretament el saluda amb el cap.
…………………
…..Ah, Déus!
Em sorprén que aquest home tan feble posseixi
el lideratge d’aquest mon majestuós
i porti el sol la palma.

Ai!, el que fan les enveges personals i el gust pel poder. Ací Càssius tracta de convèncer a Brutus per participar en el complot contra Cèsar. A Brutus li plantegen un dilema, quin és més gran, els seu amor a Cèsar o els seu amor a la República romana, ja prou corrupta per aquell temps.
Vos deixe a Marlon Brando fent els discurs davant el cadàver de Cèsar i l’estàtua de Pompeu, enèmic anterior de Cèsar.
  

Aquesta entrada ha esta publicada en política. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.