Cien años de soledad, de Gabriel García Márquez. Arquímedes.

…Un mediodia ardiente hicieron una asombrosa demostración con la lupa gigantesca: pusieron un montón de hierba seca en mitad de la calle y le prendieron fuego mediante la concentración de rayos solares. José Arcadio Buendía, que aún no acababa de consolarse por el fracaso de sus imanes, concibió la idea de utilizar aquel invento como arma de guerra. Melquiades, otra vez, trató de disuadirlo…….

Potser que a l’interior de la selva no havien llegit mai Arquímedes o no coneixien els seus miralls incendiaris contra la flota romana que assetjava Siracusa. Ara aquest fet és més un mite que una realitat.  Però és clar, en aquesta novel·la és “realisme màgic”.

Aquesta entrada ha esta publicada en matemàtiques. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*