El quadern gris, de Josep Pla. Clar de lluna.

Així, jo em vaig trobar, adolescent al Canadell, literalment saturat de Rapsòdia i de Clar de lluna, I ja no hi ha remei: aquesta és la música bona que flotarà tota la meva vida en la memòria d’aquells dies. És la música que em lligarà mentre visqui al Canadell……

 

Actualment pocs nens creixen escoltant bona música, només les merdes comercials que donen les televisions i a les emissores de ràdio.

Aquesta entrada ha esta publicada en música. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*