Los mitos hebreos, de Robert Graves i Raphael Patai

Los hongos alucinogenos son muy comunes en  toda Europa y Asia. Parece que algunas variedades, que no pierden sus cualidades tóxicas cuando se cocinan, eran introducidas en las tortas sagradas que se comian en los misterios griegos. También en los misterios árabes, pués la raiz arábiga ftr està presente en palabras que significan “hongo venenoso”, “pan de sacrificio” y “éxtasis divino”. Perseo llegó hasta el maravillos Jardín de las Hespérides con la ayuda de Atenea, diosa de la sabiduria, y, sigun Pausanias, después construyó una ciudad a la que llamó Micenas, en honor al hongo que crecia en ese lugar y del que salia un charco de agua.

A la llibreria París-València vaig trobar aquest llibre del Robert Graves sobre els mites hebreus que hi ha al Gènesis. Com ja havia llegit “Los mitos griegos” del mateix autor, el vaig comprar.  En el llibre es fa un recopilació de la mitologia hebrea que hi ha al Gènesis i en altres fonts hebrees des de la creació fins a la mort de Josep, fill de Jacob. Cada capítol ve acompanyat d’una explicació de cada mite relacionant-lo amb fets històrics o amb altres mitologies de l’època. El troç que he copiat és sobre l’ús de les drogues per arribar a l’èxtasi que utilitzaven els sacerdots i així intentar arribar al paradís terrenal (pàgina 99 i 100)

Aquesta entrada ha esta publicada en Literatura. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*