La muerte de Artemio Cruz, de Carlos Fuentes.

-chingue a su madre
-Hijo de la chingada
-Aquí estamos los meros chingones
-Dejate de chingaderas
-Ahoritita me la chingo
-Ándale, chingaqudito
-No te dejes chingar
-me chingué a esa vieja
-Chinga tú
-Chingue usted
-Chinga bien, sin ver a quien
-A chingar se ha dicho
-le chingué mil pesos
-Chinguense aunque truenen
-Chigaderitas la mias
-Me chingo al jefe
-No me chingues el dia
-Vamos todos a la chingada
-Se lo llevó la dhingada
-Me chingo per no me rajo
-Se chingaron al indio
-Nos chingaron los gachupines
-Me chingan los gringos
-Viva México, jijos de su rechingada 

I moltes més variants de la paraula més utilitzada als espagueti western fets en Almeria i protagonitzats per Fernando Sancho (Hijos de la gran chingada!). Un moment divertit de la novel·la del recentment desaparegut Carlos Fuentes. M’ha agradat sobretot la desmitifació, al meu entendre, que fa de la revolució mexicana i de les seves consequències posteriors, i el repàs ràpid que fa a la història de Mèxic des de la seva independència dels espanyols fins als anys cinquanta, quan mor el protagonista, que va recordant tota la seva vida, de manera caòtica, com toca a una persona que està en les seves darreres hores de vida.


Aquesta entrada ha esta publicada en Literatura. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*