Ray Bradury (1920-2012)


Constituia un placer especial ver las cosas consumidas, ver los objetos ennegrecidos y cambiados.
 

Els marcians se’ls van mirar de fit a fit durant una llarga, llaguíssima estona, en silenci, des de les aigües ondulants….

Aquesta entrada ha esta publicada en cinema. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*