Entre el Túria i el Ridaura

el bloc de vicent

Aulularia, Plaute

…., si se li escapa un poc de fum per la seva teulada, invoca de seguida els Déus i als homes. I encara més, quan se’n va a dormir  es posa un bossa de cuir davant de la boca.
…..
Perquè no se li escape ni un poquet d’alè mentre dorm.
……
plora quan ha de vessar aigua per rentar-se.
…….
Per Hércules, fins i tot si li demanes prestada la fam, mai te la donarà. És més, quan fa poc el barber li va tallar les ungles,  ell va arreplegar-ne tots els trossets i se’ls va endur.
….
Ja fa temps un milà li va arrabassar un tros de carn: l’home acudeix plorant al pretor i comença allí a demanar, entre plors i planys, que li fòra permés de demandar al milà. 

Aquest personatge d’aquesta comèdia de Plaute és un digne antecessor de l’avar de Moliere, del Scrooge de Dickens, del cec del “Lazarillo de Tormes”, o del “licenciado Cabra” de Quevedo. I de molts altres garrepes que ha donat la història de la literatura.
La traducció és de Xavier Mata Oroval per a “Prosoponteatro. Festivales de teatro Grecolatino”. 


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.