Fra Junoy o l’agonia dels sons, de Jaume Cabré.

Monsenyor era fill d’una família humil de la plana que l’havien facturat al seminari de Vic, on havia conegut a l’insoportable mossèn Cinto, company brillant de conversa, massa brillant,…………Però l’hora del seminarista fosc encara no era arribada
……………………………………………
……….  i una amistat molt treballada amb l’arquebisbe de Tarragona, a qui regalà un exemplar de L’Atlàntida signat i dedicat submisament per mossém Cinto poc abans de morir en el seu aíllament trist, van fer sentir el seu nom allà on havia de sonar i ……………………………………………………..
………….. encapçalava la llista de candidats proposats per la cadira episcopal -………- de la diòcesi de Feixes. 

Segona novel·la de l’anomenat cicle de Feixes de Jaume Cabré. Ja havia llegit fa molts anys “La teranyina”, quan encara feia poc que havia deixat de viure a Terrassa. Ara, després de llegir el seu darrer llibre he retornat a un dels seus primers i m’ha agradat molt. Aquest fragment que he resumit, crec que encara és d’actualitat veient la classe política i els partits polítics que ens ha tocar patir a l’actualitat, on puja la mediocritat i no la inteligència. I més o menys com li passarà al protagonista d’aquesta narració.

Aquesta entrada ha esta publicada en Literatura. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Fra Junoy o l’agonia dels sons, de Jaume Cabré.

  1. enric carreter diu:
    Molt bon llibre. El vaig llegir fa molts anys, quan en Cabré no era gaire conegut, i em va agradar molt, molt més que La Teranyina, per cert, perquè té un calat ideològic molt més fondo (la músia contra l’immobilisme).

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*