Fra Junoy o l’agonia dels sons, de Jaume Cabré.

Monsenyor era fill d’una família humil de la plana que l’havien facturat al seminari de Vic, on havia conegut a l’insoportable mossèn Cinto, company brillant de conversa, massa brillant,…………Però l’hora del seminarista fosc encara no era arribada
……………………………………………
……….  i una amistat molt treballada amb l’arquebisbe de Tarragona, a qui regalà un exemplar de L’Atlàntida signat i dedicat submisament per mossém Cinto poc abans de morir en el seu aíllament trist, van fer sentir el seu nom allà on havia de sonar i ……………………………………………………..
………….. encapçalava la llista de candidats proposats per la cadira episcopal -………- de la diòcesi de Feixes. 

Segona novel·la de l’anomenat cicle de Feixes de Jaume Cabré. Ja havia llegit fa molts anys “La teranyina”, quan encara feia poc que havia deixat de viure a Terrassa. Ara, després de llegir el seu darrer llibre he retornat a un dels seus primers i m’ha agradat molt. Aquest fragment que he resumit, crec que encara és d’actualitat veient la classe política i els partits polítics que ens ha tocar patir a l’actualitat, on puja la mediocritat i no la inteligència. I més o menys com li passarà al protagonista d’aquesta narració.

Aquesta entrada ha esta publicada en Literatura. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Fra Junoy o l’agonia dels sons, de Jaume Cabré.

  1. enric carreter diu:
    Molt bon llibre. El vaig llegir fa molts anys, quan en Cabré no era gaire conegut, i em va agradar molt, molt més que La Teranyina, per cert, perquè té un calat ideològic molt més fondo (la músia contra l’immobilisme).