Entre el Túria i el Ridaura

el bloc de vicent

Tots els matins del mon, de Pascal Quignard.

La setmana passada a la revista El temps  va eixir un reportatge sobre la família de Jordi Savall i Montserrat Figueres (recentment traspassada). Li vaig comentar el reportatge, on hi havien fotos de tota la família, al professor de música americà que tenim enguany al centre. Aleshores varem començar a parlar de la “peli” Tout les matins de monde” i del curs de música antiga que feia Jordi Savall a Sant Feliu de Guíxols, quan el festival de  la Porta-ferrada era accessible i no comercial, com ara. Vaig recordar els concerts al monestir, la Missa en si bemoll de Bach o les variacions Goldberg, amb Pierre Hantai al clavicèmbal. També vàrem parlar de la música de la filla, Arianna.
Al dia següent, Frank (el professor de música) em va regalar el llibre “Tots els matins del mon”, en el qual es va inspirar la pel·lícula de d’Alain Corneau, amb Gérard Depardieu i música a càrrec de Jordi Savall. Llibre molt amè de llegir i recomanable. Nomès un petit problema, es troba a faltar la banda sonora que a la “peli” si que es pot gaudir.

El senyor de Sainte-Colombe va comptar els compassos de silenci i van col·locar els dits. Va ser així com van tocar Els plors. En un instant en què el cant de les dues violes puja, es van mirar. Ploraven. La lluna que penetrava dins de la cabana per la lluerna que hi havia estat perforada s’havia tornat groga. Mentre les llàgrimes els lliscaven lentament damunt del nas, damunt les galtes, damunt els llavis, es van adreçar alhora un somriure. Nomès a l’alba els senyor Marais va tornar-se’n a Versalles.


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.