Ombres en la nit, de Ferran Torrent

Ferrant Torrent sembla ser el Woody Allen de la literatura catalana, cada any una novel·la nova, com el cineasta novaiorquès. I aquesta comparació ara em va bé, ja que la seva novel·la és una història sobre un escamot de jueus que va darrere dels nazis fugitius per eliminar-los. Ara, aquest escamot és un poc particular, ja que un dels seus integrants és un gitano valencià que ha passat pels camps d’extermini nazis i l’acció principal de la trama es desenvolupa en la apagada València de la postguerra.
A mi en continuen agradant les seves novel·les, potser soc un “ferrantorrentadicte”, però cada un té les seves manies.
……..
– En fí, tant de bo tingues sort.
-També et desitge que en tingues en la teua missió.
– Déu t’escolte, amic Steven.
– A Espanya. Déu és una hipòtesi que milita al bàndol dels feixistes.

Aquesta entrada ha esta publicada en Literatura. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*