Michel de Montaigne i el verb follar.

Que ha fet l’acte genital als homes, tan natural, tan necessari i tan just, perquè un no s’atrevisca a parlar-ne sense vergonya i per excloure’l de les converses serioses i ordenades? Pronunciem agosadarament: matar, robar, trair; i allò, gosaríem solament pronunciar-ho entre les dents? Vol dir això que com menys expressem de paraula, més dret tenim a engrandir-ne el pensament?

Aquestes paraules les va escriure al segle XVI, Michel de Montaigne a l’assaig “Sobre uns versos de Virgili” (Assaigs, volum III, traduït per Vicent Alonso per l’editorial Proa) i sembla que al segle XXI continuem igual. En alguns diaris m’han censurat comentaris per l’ús del verb follar, i això que eren diaris on t’has d’identificar. Al facebook, tambè la vaig armar un dia que vaig utilitzar aquesta paraula. Que volen que diga? fer l’amor? fer l’acte? ho sent, però m’agrada més el llenguatge directe i clar. Potser els que s’escandalitzen d’aquest ús, ho fan perquè no ho practiquen prou? i com estan amargats per aquesta causa, volen que  els altres també visquin amargats i pensant-se més de dues vegades que dir a cada moment?

Aquesta entrada ha esta publicada en Literatura. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

4 respostes a Michel de Montaigne i el verb follar.

  1. Fo Llador diu:

    Ei, quina follor t’ha entrat!!
    Ets un follaire follador que parla follament de follar?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*