Un dia tranquil, de Ponç Puigdevall
Publicat el 16 d'agost de 2011 per vicent montesinos
….A la llibreria Geli, va estar parlant una estona amb el poeta Domènech -era del mateix poble de la costa que ell-, que li va ensenyar amb orgull el nou vers que s’havia tatuat al cos, una excentricitat que es permetia sempre que estava deprimit i que l’havia dut a transformar la seva pell en un antologia poètica. En aquella ocasió l’homenatge era a Beckett, i deia En face le pire jusqu’à de qu’il fasse rire……….
Es curiós, en aquesta novel·la ixen personatges reals barrejats amb els de ficció i a aquest poeta el conec. Es el traductor del portuguès d’una Antologia de poesia contemporània brasilera, editada per edicions del 1984, crec recordar. I a més he coincidit amb ell i el fill (al que li vaig fer classes de matemàtiques a l’IES Sant Feliu de Guíxols), a la marxa de l’aigua de la ciutat ganxona; a més d’haver coincidit amb ell alguna vegada per Girona. Jo pensava que nomès es tatuava versos en portuguès, però veig que és més políglota.
Respecte a la novel·la està ambientada entre Girona i Sant Feliu i a mi m’agrada llegir històries que passen pels llocs que conec i que he recorregut. la novel·la va de la decadència alcohòlica del protagonista.
Publicat dins de Literatura | Deixa un comentari