Futbol per la llibertat, de Ramon Usall

Des de la seva creació, l’any 1946, el JSK, el club de Tizi-Ouzou, al capital de la Cabília, havia representat la seva regió……
A partir de 1962, la JSK comença a forjar la seva llegenda i a esdevenir el club de referència de les reivindicacions de la Cabília. Unes reivindicacions que s’havien manifestat ben aviat al si d’una Algèria independent que optava per definir la nació sobre la base d’uns paràmetres araboislàmics menystenint l’aportació berber que reivindicava la Cabília……..
Davant el creixent simbolisme que adquiria el club, el president algerià Houari Boumedienne decidí, el 1977, un rebateig general dels clubs algerians amb l’objectiu de fer desaparèixer la paraula Cabília del nom del JSK (Joventut Esportiva de la Cabília). El desencadenament del canvi foren els incidents durant la final de la copa algeriana de 1977, quan els seguidors berbers proferien consignes contra el decret, la JSK passà des d’aleshores a anomenar-se Joventut Electrònica de Tizi-Ouzou (JET). Un nom que perdurà fins al 1989, quan amb la caiguda de Chadli Bendjedid, la JSK recuperà la seva denominació original……
…El Barça algerià…..

Aquest és un dels exemples que surten al llibre de la utilització política de l’esport del futbol. El llibre és recomanable, ara crec que és massa amable amb els règims comunistes. A l’antiga Unió Soviètica, tambè varen haver clubs afavorits pel regim (Lavrenti Beria sempre afavoria a un club de Moscou) i jugadors purgats (per no fitxar pel club de Beria, que no recorde quin era). Com en altres esports sempre afavorien al club de l’exercit; en bàsquet al TSSK de Moscou) en detriment d’altres com els lituans del Zalguiris.

Aquesta entrada ha esta publicada en esports. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*