La presonera d’Alger, de Joan Daniel Bezsonoff

…I no podia oblidar-ho de tot al cinema. Des de final del mes de maig, sabia per la premsa metropolitana que dues sales parisenques projectaven Love in the afternoon, Arianne en la versió francesa, de Bolly Wilder, amb Audrey Hepburn en el paper principal. D’ençà de Sabrina, on hi era màgica i on en Bogart revelava dons de còmic, i Funny Face, espiritual variació sobre el mite de Pigmalió, jo no havia tornar a veure un film amb l’Audrey. Els crítics li eren favorables. Celebraven la seua gràcia, el seu enginy, el seu jo subtil. I aquell cop, ella feia comèdia amb Gary Cooper i Maurice Chevalier.

Malgrat el horrors de la guerra d’indepedència d’Algèria, en Joan Daniel sempre té un record per al cinema que li agrada, la música que li agrada i altres altres coses. Això si amb la veu del Comandant Valls. I posar el gustos contraris en la boca d’en Leccia, que li retreu a Valls les les seves preferències cinematogràfiques i sentimentals.
La foto no és del llibre, sinò una altra de les postals algerines que encara conserve per casa.

Aquesta entrada ha esta publicada en cinema. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*