Per què he plorat?

Sense comentaris.

Sempre he mirat a l’infinit
Sempre he buscat l’última estrella
Sempre he pensat, sempre m’han dit
que el món és una meravella.
Jo que en les nits de somni ardent
amb blancs llençols i amb parets blanques
veia passar, feliç, la gent
amb la mirada clara i franca.

Jo sempre he vist florir la sort
(Sempre he lluitat per sobreviure)
Jo al meu voltant he vist somriure
(Sempre he volgut morir matant)
Tota la vida he estat jugant
(Sempre m’he anat jugant la vida)
I no m’han fet mai cap ferida
(Per qui ha plorat? Per qui ha plorat?
com mai no havia vist plorar…)
Què m’ha passat? Què m’ha passat?
Per què he plorat? Per què he plorat?
Per qui no havia de plorar?
(Per qui ha plorat? Per qui ha plorat?
Com mai no havia vist plorar?)
Ara em desperto al fons d’un pou
veig que en el món la gent s’odia
i en la foscor tot es remou
com si no hi fos la llum del dia
Per ells la guerra és l’important
i tot és lluita i embestida
d’homes ferotges i inhumans
que no s’estimen ni la vida.
(Però en aquest món cruel i sord)
enmig de l’odi i de l’horror
(hi ha qui no vol arrossegarse)
hi ha qui no es creu aquesta farsa
(hi ha algú que porta un món tan nou)
veig una llum al fons del pou
(que em fa tornar a començar a viure)
hi ha algú que lluita per ser lliure.
(Per qui ha plorat? Per qui ha plorat?
com mai no havia vist plorar…)
Què m’ha passat? Què m’ha passat?
Per què he plorat? Per què he plorat?
Per qui no havia de plorar?
(Per qui ha plorat? Per qui ha plorat?

Aquesta entrada ha esta publicada en música. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*