Records olímpics (1992)
Al jocs de 1992, residia a Terrassa, la ciutat del hoquei herba. Com no havia comprat entrades pels esdeveniments, vaig decidir aprofitar que estava a Terrassa i vaig anar a l’estadi olímpic a vore si en quedaven, Pel hoquei masculí cap, però pel femení totes les que volgueres. Vaig anar dos dies de les eliminatòries prèvies i vaig vore un bons partits amb un bon ambient a les grades. La foto pertany a un Holanda-Nova Zelanda i l’afició holandesa era molt festiva i animava molt l’ambient. Per alguna cosa es diuen els llatins del nord.
Dies més tard em vaig anar a Londres i alguns dies més tard em vaig assabentar que l’equip espanyol havia guanyat la medalla d’or. La veritat és que no m’ho podia creure, ja dels equips que havia vist a les eliminatòries l’espanyol, no era precisament el millor. Avantatges de jugar a casa, dòna ales, com el Red-Bull.
Aquells dies, quan baixava amb el trenet al cinema Verdi (al barri de Gràcia), els trens que pujaven en direcció contraria cap a Terrassa, anaven plens d’hindús i paquistanís fàcilemet identificables pels seus mocadors al cap.