Tamariu (Baix Empordà)

Quan un es menja un parell de plats d’arrós amb cabra de mar, regat amb un bon vi blanc i a vora platja, més concretament en una antiga barraca de pescadors, el cos demana un bona passejada per baixar l’aliment i fer la digestió. Així que a caminar pel camí de ronda que ix de Tamariu una estoneta per pair bé l’arrós. 
Vos deixe amb l’havanera que descriu aquesta cala empordanesa. Dedicat al millor cuiner amateur del mon, Xavier Vilaseca de Palafrugell

 
Tamariu   

De l’horitzó la ratlla ben traçada,
ja la teranyina daurada pel sol romp,
en terra és fosc, encara és matinada,
però a les Coves d’en Gispert ja hi neix el sol.

Va a poc a poc, avança carregada,
les gavines la segueixen amb gran vol,
la mar està molt quieta i és gelada,
l’aire marí ens promet un dia bo.

De la platja l’he vist arribar
i al silenci d’un matí d’estiu,
he sentit els mariners cantar
una havanera a Tamariu.

Lara, lara, lara, lara.

Quan neix el sol a Tamariu
de l’iris va prenent els colors,
la gavina deixa son niu
i la mimosa obre ses flors.

La mar les roques va besant,
el cor somnia un cant joliu,
és aquell cant que surt del mar,
que n’ets de bella Tamariu.

Narcisa Oliver – Josep Bastons
Aquesta entrada ha esta publicada en racons. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*