Entre el Túria i el Ridaura

Quan era més jove i no podia lliurar-me d’anar al camp (a collir tomates, entrar cebes o altres feines agrícoles) tenia que aguantar els dies de ponent a l’estiu com podia (és a  dir, amb moltes ampolles d’aigua freda). Ara que puc triar, quan fa ponent no isc de casa si no és necessari. Per això, ahir mirant les notícies a La Sexta, em feia gràcia la gent que entrevistaven a la platja o a altres llocs queixant-se de la calor (més de 40 graus). Si no vols passar calor els dies de ponent, no isques de casa. Tota la gent que entrevistaren estava on estava lliurement, tret d’una cambrera, que estava treballant i  no podia lliurar-se. Per tant en feien molta gràcia les queixes. Que passa? és que no aprenen de les ponentades anterior? tots els anys en fan un parell a l’estiu.
Per cert hi ha una dita que diu “de ponent ni vent, ni gent”