Arxiu mensual: maig de 2020

Dos amics de vint anys, de Sebastià Alzamora.

Després de la gran sorpresa que ha estat Reis del món, recupere una novel·la més antiga de Sebastià Alzamora en la que també confronta dos personatges reals a la ficció, els poetes Salvador Espriu i Bartomeu Rosselló-Pòrcel a l’època en … Continua llegint

Publicat dins de Literatura | Deixa un comentari

Capitalisme i democràcia 1756-1848. Com va començar aquest engany. Josep Fontana

Val la pena llegir aquest llibre per dos motius. El primer és trencar amb molts dels tòpics que ens ensenyaven a l’escola sobre la revolució burgesa i la revolució industrial, ja que sembla que l’escola no tinguera moltes ganes de … Continua llegint

Publicat dins de educació, política | Deixa un comentari

Ho tornarem a fer, de Jordi Cuixart.

Com deia Howard Zinn, el 1970: “la desobediència civil no és el problema. El nostre problema és l’obediència civil.Les persones que obeeixen les ordres dels seus governs i que, per tant, han sostingut guerres. Milions de persones han mort a … Continua llegint

Publicat dins de el meu país, política | Deixa un comentari

Conversa amb el meu gos sobre França i els francesos, de Joan-Lluís Lluís.

Continuem fent relectures de confinament, i ara recupere aquest “pamflet”, en paraules de l’autor, que no passa de moda, ja que la situació no ha canviat molt des d’aleshores, malgrat alguna millora recent. Llibres com aquests i articles a la … Continua llegint

Publicat dins de el meu país, els veïns del nord, Literatura | Deixa un comentari

L’expedició al baobab, de Wilma Stockenströn

La veritat és que no tinc res a afegir a l’article de Xavier Montanyà a Vilaweb: Monòleg lliure d’una dona esclava’L’expedició al baobab’ de Wilma Stockenström explora la fragilitat de la memòria, la identitat i els sentiments d’una dona esclava … Continua llegint

Publicat dins de educació, Literatura | Deixa un comentari

Matèria de Bretanya, de Carmelina Sánchez-Cutillas.

“L’Aitana i el Puigcampana eren dues muntanyes punxegudes i migjornenques, que de tant mirar-se l’aigua se n’havien tornat blaves.” Fa temps vaig llegir un llibre editat per Sembra llibres que es deia Dones rebels i en ell vaig descobrir unes … Continua llegint

Publicat dins de el meu país, Literatura | Deixa un comentari

Els invisibles, de Joan-Lluís Lluís.

Invisibilitat com a càstig per parlar la teua llengua i no poder utilitzar-la d’una manera normal. Invisibles es sentien els alumnes catalans a l’escola de la República francesa quan els professors (que segurament no serien catalans) ridiculitzaven la seua llengua. … Continua llegint

Publicat dins de educació, el meu país, els veïns del nord, Literatura | Deixa un comentari

11-M, el periodisme en crisi. Vicent Partal i Martxelo Otamendi.

Palamós, dissabte 13 de març de 2004, la gent esclata de tanta mentida i passejant pels carrers de la ciutat ho notem. Dos dies abans varen produir-se a Madrid els atemptats del 11-M i el govern encara insistia en l’autoria … Continua llegint

Publicat dins de el meu país, política | Deixa un comentari

Contes per a nens i nenes políticament correctes, de James Finn Garner.

Un petit i divertit llibre trobat a la llibreria El cau ple de lletres de Terrassa és aquest que acabe de rellegir aquests dies de quarantena. És divertit com transforma els contes clàssics i els adapta a una moral més … Continua llegint

Publicat dins de educació, Literatura | Deixa un comentari

Allegro ma non troppo, de Carlo M. Cipolla

Recuperant llibres aquests dies de quarantena, torne a llegir aquest comprat a El cau ple de lletres de Terrassa. Una diversió humorística però que et fa pensar i passar una estona divertida. L’autor ens dona la seua opinió del que … Continua llegint

Publicat dins de Literatura, política | Deixa un comentari