Entre el Túria i el Ridaura

el bloc de vicent

Les Travesses: protecció del patrimoni natural i etnològic?

Les Travesses: protecció del patrimoni natural i etnològic?

Fa uns dies vaig eixir a passejar en bicicleta amb el meu fill i el meu nebot i ens vàrem trobar la desagradable sorpresa de veure com alguns salvatges havien derruït la façana que quedava en peu d’un aljub per les travesses, prop de la casa perduda dels Izquierdo. No només això, el contemplar les deixalles que la gent llença al mig del bosc, els contenidors amb tot de fem i deixalles per fora d’ells quan a Llíria tenim una deixalleria amb uns horaris prou còmodes i en un lloc fàcil de trobar, les petjades de motos i quads i algun ribàs trencat per aquests , et fan preguntar-te si la gent i sobretot els veïns sabem tenir cura del patrimoni que tenim a la nostra disposició. Ahir, corrent pel bosc de les travesses, em vaig creuar amb un quad i la seua desagradable olor a benzina, i en ple estiu. Potser ja s’han de prendre mesures?
Les travesses, a part de Sant Vicent, és l’únic lloc verd que queda prop del poble, un petit pulmó i un lloc on s’amaguen petites joies com aljubs, casetes de pedra, trinxeres i nius de metralladora de la guerra civil, ….. Que passarà el dia que per la negligència dels veïns es creme tot? A la Costa Brava, a l’estiu les zones boscoses estan tancades al trànsit de vehicles motoritzats. Per exemple la zona que va des de la Platja del Castell, a Palamós, fins a Cap Roig, a Palafrugell, només es permet el pas de vianants o ciclistes, o vehicles d’emergència. Cal arribar a aquest extrem a Llíria. Potser sí, és un mesura impopular i molts posaran el crit al cel, però si no canvia l’actitud de molts dels que entren al bosc, aquesta mesura serà necessària i algú l’ha de fer efectiva. No tinc molt clar ara les límits municipals, però caldria que els ajuntaments de Llíria i Benaguasil començaren a prendre alguna mesura respecte al tema, ja que molts veïns han demostrat sobradament el seu poc civisme i la seua poca responsabilitat, com fa tres anys quan em vaig trobar dues bombones de gas butà abandonades a la meitat de la costa del Tinell.
Llíria ha de cuidar el seu patrimoni, tant urbà com rural, potser una manera d’atraure un turisme de més qualitat que siga beneficiós per al poble. I això és feina de tots, tant de les administracions mane qui mane, com del veïnat. Prengam consciència del que tenim i tingam cura del nostre patrimoni. M’agradaria continuar corrent i caminant per la zona, gaudint d’ella durant i que les futures generacions també ho feren.


Q, de Luther Blisset (o Wu Ming?)

A la darrera revista Lletraferit, l’edició d’aquest estiu, recomanaven aquesta novel·la històrica escrita per un grup d’escriptors italians amb un pseudònim que ja dona una idea de com anirà la narració. La veritat és que ja havia llegit un llibre d’ells, però amb un altre pseudònim: Cantamapes de Wu Ming,editat en català per Sembra llibres. Aquest,per desgràcia només es troba en castellà. Potser algú s’arriscarà a traduir-lo?
Els autora ens conten la vida de dos personatges enfrontats durant els anys de la Reforma i la Contrareforma recorrent diferents ciutats europees on el triple enfrontament entre luterans, anabaptistes i catòlics es fa més cruent, i utilitzant personatges històrics per donar més credibilitat a l’enfrontament entre els dos protagonistes que es resoldrà als capítols finals. Crec que als primers capítols et perds un poc, però de seguida enganxa i s’anima la lectura i si no et desanimen aquestes primeres pàgines val la pena. Novel·la històrica que val la pena llegir i no com molt del que s’edita actualment.

I tu, i sols tu; de Isabel Canet Ferrer.

Quan era xicotet i passava hores amb els meues àvies i ma mare mentre cosien o feien altres feines, elles solien escoltar en un petit transistor el programa “Cada canción un recuerdo” a la cadena COPE. La lectura d’aquest llibre m’ha portat aquests records d’infantessa, ara que no es poden comparar una amb l’altre, per començar per la qualitat de les cançons escollides i evidentment perquè en aquest cas, a cada cançó l’autora associa un relat inspirat per ella d’una qualitat infinitament més gran que els ingenus records dels oients (o dels guionistes?) d’aquest programa de ràdio. A més en aquella època escoltar cançons en valencià a la radio era un fenomen paranormal. Només alguns cantants o grups,normalment estrangers, es salvarien de crema.
El llibre és un recull prou variat de històries en cançons de cantants i grups valencians actuals, que no decepcionen, i que a mi, particularment, em fan cercar de seguida la cançó per poder escoltar-la seguidament i comparar-la amb el relat que acabe de llegir. Molt recomanable. Felicitar a l’autora per la idea i a Sembra Llibres per la valentia d’editar aquesta novel·la i altres més que he llegit del seu catàleg.

Edipo Rey, Sòflocles.

Quan anava a la facultat hi havia una editorial soviètica, la MIR, prou reconeguda per la la qualitat dels seus llibres i sobretot pel preu assequible per a moltes butxaques. Havien editat unes Lliçons populars de matemàtiques que varen tenir molt d’èxit a la seua època. Doncs sembla que aquest editorial, Prósopon, fa el mateix paper amb el teatre clàssic, ja que he trobat molts exemplars d’aquests llibres en molts instituts valencians.

Un tramvia anomenat desig, de Tennessee Williams.

Vaig vore aquesta pel·lícula quan anava a la facultat, quan a la televisió encara feien pel·lícules decents i altres coses visibles, en un cicle (quan encar existia això de fidelitat) que TVE va dedicar a l’actor Marlon Brando,i tots els dimarts (o dilluns, no recorde) feien una pel·lícula amb l’actor de protagonista. No la recordava tan dura, ni que el personatge de Brand, el Stanley Kowalski, fos tan bèstia. Com tampoc recordava algunes de les respostes prou iròniques o d’humor negre que hi ha a les primeres escenes de l’obra. Potser hauré de revisar la pel·lícula. Ara, on? en quin canal de televisió?

Publicat dins de cinema | Deixa un comentari