Entre el Túria i el Ridaura

el bloc de vicent

Nova il·lustració radical, de Marina Garcés.

L’altre dia la filosofa Marina Garcés va anar a declarar davant del jutge Marchena. Aquest va tractar-la com si fora una xiqueta petita creient-se superior a ella. Doncs en aquest petit llibre d’unes 75 pàgines aquest “petita xiqueta” destil·la més idees, intel·ligència i poder de comunicació de les que aquest jutge ha tingut o tindrà en tota la seua carrera judicial. Mentre que un, per les seues accions, sembla encara viure al segle XIX, altres intenten analitzar que ens passa al segle XXI i intenten donar solucions. Però és clar, contra la prepotència espanyola i,en aquest cas, masclista d’aquest jutge i de tots els que li riuen les gràcies hi ha poc a fer.
Per cert, el llibre també està traduït al castellà, per si li voleu enviar un al Suprem i així se n’assabenten qui va declarar l’altre dia.
El llibre ens el va recomanar Àngels Martínez Bonafè a les Jornades educatives del Camp de Túria dins de la conferència “Viure la democràcia a l’escola i a l’institut”. Crec que va ser una molt bona recomanació dins del tema tractat en aquesta xerrada, que juntament amb la de Jaume Carbonell,va ser del millor de les jornades.

Publicat dins de educació | Deixa un comentari

Franco, Hitler y el estallido de la Guerra Civil, d’Ángel Viñas.

Al mercat del meu poble han tornat a posar, sembla que des de fa uns mesos, una parada de venda i intercanvi de llibres. Com es fa el dijous, la jornada laboral m’impedeix anar, però el passat Dijous Sant la vaig descobrir i vaig trobar-me aquesta sorpresa: un llibre d’Ángel Viñas sobre la col·laboració entre Franco i Hitler durant la Guerra Civil i la II Guerra Mundial. El llibre no només parla d’aquesta període, sinó que es remunta amb el temps des de la Gran Guerra i la intervenció monàrquica al Marroc, per intentar explicar que aquesta col·laboració jo va eixir del no-res, ja que els respectius governs de cada país ja havien tingut contactes comercial i d’ajuda mútua des de molt abans, independentment de la ideologia del partit al poder.
Trenca molts mites propagats per la propaganda feixista i de la contrària, i ja per això val la pena conèixer aquest llibre. Ara si voleu aprofundir molt, potser el primers capítols vols els podeu saltar, sinó tots, alguna de les seues parts.
Per cert alguns dels cognoms que ixen, es tornen a repetir en personatges públics dels darrers anys….per què serà?

Publicat dins de educació | Deixa un comentari

Insurrectes de res, de Joanjo Garcia

“No ens agradaven el llibres”. Als adolescents no els agrada llegir tret d’excepcions, però si a més afegim que la moltes de les obres pretesament juvenils que els fan llegir o els feien llegir als instituts no són precisament obres que enganxen, el panorama està molt negre. Potser el foment de la lectura s’hauria d’enfocar des d’un altre punt de vista i sembla que estan apareixent iniciatives respecte a aquesta tema.
Joanjo Garcia comença així aquest novel·la que no sé si qualificar-la de juvenil o no, però que en menys d’un centenar de pàgines t’atrapa i crec que pot atrapar al públic adolescent. Res de personatges monocolors, molt bons o molt dolents amb finals ensucrats. En aquesta novel·la si que apareixen els valors que ens agradaria transmetre als alumnes, però son presentats per personatges no tan simples com sol ser habitual. Personatges amb un passat no molt gloriós que torna per a sacsejar el present que estan vivint, retornant fantasmes del passat oblidats i que hauran d’aprendre a desactivar com si fora una bomba en la que has de tallar el cable correcte, perquè si t’equivoques les conseqüències poden ser fatals.
Del “llegir no val per res” al “per quan un altre llibre?” hi ha unes noranta pàgines per gaudir de bona literatura, val la pena!

L’ambició d’Aleix, d’Enric Valor.

Potser Enric Valor és més conegut per les seues recopilacions de rondalles valencianes, però també té una obra novel·lística al darrera. Aquesta és la segona novel·la d’ell que llegisc després de “La idea de l’emigrant” i en ella el més important, més que la trama amorosa del protagonista amb les dos dones protagonistes, és la descripció dels paisatges de les comarques on es desenvolupa l’acció, les de les terres de l’autor o properes al seu poble, amb especial atenció a la serra i les seus muntanyes. Potser a més dels dos amors femenins que es desenvolupen al llarg de la novel·la també està l’amor de al paisatge i a les costums de la terra on habiten, un amor compartit pel protagonista i l’autor que crec que també influeix a l’hora d’escollir amb quina de les dues dones es queda, malgrat que el preu que haurà de pagar serà abandonar aquestes terres. Terres, que en aquest moment estan passant pel difícil tràngol de la dictadura feixista de Franco (no es diu, però s’entén).
Un altre aspecte destacable de la novel·la és el ric vocabulari que utilitza l’autor, vocabulari que sembla que es perd i que en novel·les actuals es difícil de trobar. Potser el defecte de la novel·la és que les descripcions paisatgístiques i l’ús d’aquest ric lèxic fa alentir la trama, cosa que als molts lectors pocs avesats no agradarà, però que les rates de biblioteca poc encantar.

Gàtova: Molí de la Ceja-Tristany-Gorg.

Ahir varem fer una excursió mixta: una primera part al matí més familiar, apta per a totes les edats i la tarda una part una mica més dura (aquesta era opcional). Al matí,amb els membres de l’Ateneu de Bétera,varem caminar des del Molí de la Ceja cap a la Masia del Tristany, al cor de la serra Calderona. De camí, paràrem a visitar la cova Sacanyé, una espectacular sima entre dos camins, el del Tristany i el Gorg. Una vegada arribats a la zona de Tristany, després d’esmorzar en un ombra pel camí, com ens sobrava temps varem pujar la pic del Tristany, una petita elevació on hi ha un lloc de vigilància forestal i un mirador des d’on es veu fins al mar.
Una vegada acabat el dinar i després de descansar, ja que no convenia caminar a les hores de més sol,varem dividir-nos en dos grups, uns varen tornar pel mateix camí cap a la zona del molí de la Ceja, i els altres varem fer una volta més llarga per fer la pujada al pic del Gorg, el més alt de serra Calderona (907m), des d’on es té una magnifica panoràmica de la comarca. Una vegada fetes les típiques fotos i havent signat a la llibreta de records del cim, baixarem cap al zona del moli per recollir el cotxe i tornar a casa.
Per cert durant la major part del recorregut no ens varen funcionar els telèfons mòbils, sembla ser que la zona del Tristany és una zona fosca de cobertura i varem estar des d’abans d’esmorzar fins al les cinc de la tarda totalment aïllats telefònicament. Per altra banda, la primavera ja es nota al llarg de tot el recorregut amb multitud de flors de molts colors i animalets que ho gaudeixen.

Publicat dins de Muntanya | Deixa un comentari

Shinobi, el senyor del guerra, d’Ivan Carbonell.

Els xiquets i xiquetes de Cocentaina que descobrien els secret del Mas de la Pedra o el d’uns papers àrabs ja han crescut i ara ja són, la majoria, universitaris que estudien i viuen a la capital i tenen una vida estudiantil prou moguda. Ara Ivan ens descriu com tres d’ells s’emboliquen en unes aventures que al llarg de la narració s’aniran entrecreuant per acabar formant part tot d’una mateixa trama que engloba les tres històries. Com sempre, l’autor deixa parts obertes a la imaginació del lector per a que puga seguir ell la història amb la seua imaginació.
Poques vegades m’he sentit atret per la literatura juvenil. Em desesperava a les papereries del meu poble o als centres comercial, on si volia llegir alguna cosa en la meua llengua havia de ser literatura juvenil de la que no m’atreien ni els títols. Donava la impressió que als lectors valencians ens tractaven d’immadurs, que si volies literatura bona havia de ser en castellà. Per això la majoria de les vegades he comprat els llibre al Principat o a València ciutat,o ara recentment per internet. Crec que amb autors com Ivan Carbonell, la situació ha canviat, aquesta literatura juvenil em sembla molt més atractiva per al jovent que la que feien fa molts anys (almenys la que jo veia a les papereries o la darrera novel·la que li han fet llegir al meu fill a l’institut). Barrejar la solució a un misteri, amb les arts marcials, el València CF, els escacs i els llibres antics, o qualsevol cosa que puga atreure un públic juvenil i al mateix temps un d’adult és una bona aportació per part de l’autor per a poder fomentar la lectura en la nostra llengua en aquest país on fa tanta falta que la gent llegisca, i si és en català, millor. A més la barreja de temes, en la meua opinió, fa que els joves no tinguen la impressió de que els tracten com a nens i que vegen que poden ser capaços de llegir coses amb més nivell i s’interessen per temes dels quals els mass media mai parlaran.