Entre el Túria i el Ridaura

el bloc de vicent

Restes de la guerra civil a Llíria.

Caminant i anant en bicicleta pel terme de Llíria, sobretot per la part de les travesses mirant a la rambla Primera, estic trobant moltes restes de trinxeres i nius de metralladora de l’exercit republicà. Des de fa temps conec llocs on hi ha restes d’aquestes fortificacions: la muntanya darrere de Safareig (ja en terme de La Pobla de Vallbona) i tocant la vedat del Català, al Caramello, a sant Gerard, al pou de Guissoris, al collaico del gossos (prop de l’aeròdrom construït en plena guerra) i al zona de les travesses.
A principi m’havia semblat que alguns eren per protegir l’aeròdrom de Carrasses, però després mirant l’orientació no sembla que tots tinguen aquesta funció. Sembla que hi hauria una línia defensiva, avançada la més famosa línia immediata, que envoltaria el poble de Llíria. Per exemple, alguns nius de les travessa i un a la rambla Castellarda no apunten cap a Carrasses, sinó en direcció rambla, com si vigilaren el camí de baixada de la Serrania per Pedralba; i els que si que apunten en aquesta direcció de Carrasses, a mi em sembla que estan massa lluny de l’aeròdrom per a tir de metralladora. A les Travesses, sembla que a més protegien un possible lloc de comandament que situaria al polvorí. Allà hi han tres nius (els que he trobat) que apunten al pont de carretera de Pedralba, dos prop de la rambla i un elevat dalt d’un turo; i un quart en mig del bosc que apunta en direcció Pedralba. No sé si continuant la rambla hi han més abans d’arribar al riu Túria.
La trinxera del collaico de gossos, té un part que apunta a l’aeròdrom i un apart que punta al camí de la Iessa, per tant a més de protegir aquest, també vigila la baixada de l’enemic pels Serrans. Desconec si entre les travesses i el collaico, seguint la rambla, hi ha alguna resta més. Des de allà fins a Guissoris tampoc he explorat res més. En aquest punt hi ha un punt d’observació i tres nius de metralladores prou conservats que apunten en tres direccions. Prop d’allà a Sant Gerard i el Caramella hi han dues línies que vigilen la baixada de la Serrania des de Les Alcubles (crec que és així, ja que estan massa lluny de Carrasses per a tir de metralladora). Però al Caramello i al Safareig sembla que vigilen la baixada des de la serra Caderona oest, ja que la part esta ja està vigilada per la línia immediata.
Em caldria comprovar en un mapa els punts i vore si queden angles per vigilar, per poder trobar possibles ubicacions que completarien aquesta línia avançada que aniria des del Vedat del Català (Safareig), passant per Sant Gerard, Caramello, i seguint la rambla Primera arribaria al riu Túria, per una possible connexió al les trinxeres de les Rodanes a Vilamarxant i acabar a la mateixa alçada que acaba la línia immediata a Carasols, Riba-roja de Túria.
És possible que aquesta fóra un línia nova o un complement de la immediata?
També caldria demanar més civisme. Alguns nius els han netejat, però encara queda molta feina per fer. Almenys que el que està net, que no ho tornen a emplenar de runa.
Vos deixe un enllaç de les fotos que he fet d’aquestes restes. Hi han també de la immediata i altres llocs:
Enllaç de fotos al facebook

Poemes,de Konstandinos P. Kavafis


Fa molts anys, encara hi havien pessetes i dracmes, vaig adquirir aquest parell de llibres (un poc mes vellets), però els vaig regalar a una estudiant (aleshores) escocesa-grega (i ara catalana) per a que aprenguera la nostra llengua guiant-se pel grec. Aquest mateix any, a l’estiu, vaig tenir un conversa amb un llibreter de la ciutat d’Olímpia sobre ells. Ara, després de l’estimul del darrer número de la revista Lletraferit, he decidit tornar a adquirir-los i llegir-los. I realment, val la pena. Potser no entenc molt de poesia, però la lectura d’aquests poemes et fa despertar la curiositat sobre els fets històrics del que parlen molts d’ells (sobretot el traduït per Carles Riba, a l’altre predominen més els poemes d’amor i eròtics). Reconec que cal fer més d’una lectura d’ells, però tinc temps per fer-la, el camí a Ítaca ha d’ésser llarg i ple de coneixences.