Entre el Túria i el Ridaura

el bloc de vicent

Vilamarxant-Rodanes-Trinxeres.

Ahir a la tarda vaig anar amb el fill a donar una volta per les Rodanes. La intenció era trobar unes trinxeres que encara no havia visitat, però vaig traçar mal la ruta (hauria d’haver llegir el cartell) i només varem trobar les restes de les cases on s’allotjaven els comandaments. Varem canviar de plan de plan i visitarem les trinxeres de la Rodana del Pi, que ja coneixia i la zona de la bassa Barreta i l’arboreto.
Aquest matí, acostant-se amb el cotxe si que he trobat la senda que porta a les trinxeres que cercava, les de la Rodana Blanca. Hi ha molts més metres de trinxeres que la Rodana del Pi, però no estan tan ben conservades com aqueste, però ha valgut la pena el passeig.
IMG_0153

IMG_0187

Publicat dins de Muntanya | Deixa un comentari

Vilamarxant-Sant Miquel de Llíria.

El dimarts de la setmana santa varem fer una ruta senzilla amb els alumnes de 1r ESO. Anàrem caminant de Vilamarxant fins al meu poble per pujar al turó de Sant Miquel. La ruta és planera, primer baixem al llit del riu Túria i a l’alçada del pont de ferro de l’antiga via fèrria de via ampla, agafem un camí que et porta cap a la zona del Mas de Zampa, a Benaguasil. Allà, a l’alçada d’un antic molí, agafem al via verda que va per l’antic traçat del tren de dalt cap a Llíria, passant per l’estació de dalt de Benaguasil, actual seu de l’Ateneu Cultural. Una vegada a Llíria, pugem a Sant Miquel pel Pic, passant per una antiga era on el meu avi trillava amb el matxo. Allà varem tenir un quants incidents per culpa dels cactus mexicans invasors que han colonitzat aquesta vessant de la muntanya. Aquest es claven a la carn, o la roba i és molt difícil de treure-los, havent d’utilitzar pinces o guants per poder-ho fer. Sembla que unes monges mexicanes que varen viure al monestir varen ser les que el varen portar i aquesta espècie invasora ha colonitzat la muntanya i no hi ha manera de fer-se amb ella. També els alumnes varen comprovar l’incivisme d’alguns del habitats de la part alta del poble.
A dalt del turó o tossal, varem fer una visita a l’església del monestir, escoltarem una història de la guerra dels carlins i visitarem el pobla iber de l’antiga Edeta. La tornada ja va ser en un bus que ens esperava a Beniali.
ruta dia 22

CAM04576

Publicat dins de Muntanya | Deixa un comentari

Portes Obertes al Monestir de Sant Feliu de Guíxols

Monestir de Sant Feliu de Guíxols.
Coincidint amb la fira del brunyol (bunyols) el museu d’història de la ciutat i el monestir fan jornada de portes obertes i es poden visitar de manera gratuïta. Des de fa uns anys, a més està l’al·licient de poder pujar a la Torre del fum del monestir i recórrer la part de darrere dels arcs de la Porta ferrada i altres parts del monestir. Enguany a més hi havia una exposició temporal sobre els avanços de la medicina a la quarta planta del museu.
Quan s’ha acabat l’ofici religiós que estaven fent a l’església, he pogut entrar a vore la imatge del Crist, romànic crec, que han restaurat fa poc.
IMG_0099

Divendres Sant a Girona.

Girona. 25-3-2016

Després de caminar unes horetes per la Vall de Sant Daniel i fer-me una cervesa al bar de l’Arc, que avui, al pati, a més d’una catedral, tenia uns quants Sants d’aquests que treuen a les processons de Setmana Santa, he visitat un poc els museus de la ciutat. Per cert, avui l’entrada a la catedral era gratuïta i he tornat a entrar després de molts anys.
El museu d’història continua amb les exposicions històriques cronològicament i ara tocava la Girona contemporània, del 1800 al 1936. Cal destacar les conseqüències sobre la ciutat de la divisió provincial de 1822.
Al museu d’història dels jueus, hi havia una exposició fotogràfica sobre els jueus que vivien a Polònia abans de l’holocaust, feta amb fotografies cedides pels descendents que ara viuen en moltes parts del món.
A la Fontana d’Or hi havia una exposició d’art, sobretot ceràmica de la cultura Mochica de l’antic Perú. Les peces exposades són del Museu Larco de Lima . En aquesta exposició es veu que abans de l’arribada dels espanyols, hi van haver més cultures anteriors als inques, i que aquests només varen estar un període de 150 anys dels quasi deu mil de desenvolupament cultural de la zona. També hi havia dues exposicions petites més: una petita de poemes visuals de Joan Brossa i una altra sobre invents que ajuden a poder viure millor al tercer món: Invent, idees que canvien vides.
Visitar Girona sempre és sorprenent, ara esperem que a la nostra ciutat, València, amb el canvi que s’ha produït, també ens sorprenga de la mateixa manera. Durant les darreres festes falleres, ja es respirava aquest ambient de canvi a millor. A vore si continua i per fi tenim una ciutat culta i moderna, i no un simple exposició de piràmides postmodernes que l’únic que han fet, és omplir la butxaca d’alguns i buidar les arques de la ciutat.
IMG_0056

Girona-Vall de Sant Daniel-Muntanya de la O.

IMG_0037
Vall de Sant Daniel-Muntanya de la O.
Avui he unit dues rutes d’aquestes que hi ha a l’oficina de turisme de Girona en una. He unit la de la Vall de Sant Daniel amb la de la Muntanya de la O. Com ja estava a Girona a les 8 i escaig he aparcat sense cap problema a la Devesa i he agafat el camí cap a Sant Daniel per darrere de Sant Pere de Galligants. He agafat el camí que et porta a la font de Ferro, una font amb aigua amb gust de ferro en un paratge on la gent va a menjar i torrar carn. D’allà he pujat al turó de Can Garcia on es té una bona panoràmica de la vall i al fons, la catedral i la devesa de Girona. Després el camí et torna cap a la ciutat, però abans d’arribar a la plaça de la sardana, una explanada on ballaven aquest ball, tornem a allunyar-se’n de la ciutat en direcció a la Font dels lleons, que la trobem una vegada passada la variant de la N-II. Allà hi ha marcats tres itineraris ecològics per poder fer i observar la vegetació de la zona. Abans d’arribar m’he desviat per visitar el Mas de la Torre. De la Font ja he tornat cap a la ciutat passant per una sèrie de masos, però després de passar aquests és quan ja he empalmat amb l’altre recorregut per pujar a la muntanya de la O per la Font de la Curculla. Al cim es veu per un costat la Vall de Sant Daniel i per l’altre la catedral de Girona i la devesa. Allà he esmorzat i he tornat a la ciutat pel calvari i el camí de les Creus per entrar a la ciutat per Torre Gironella i acabar fent una cervesa al bar L’Arc, l´únic que té una catedral al pati.

Publicat dins de Muntanya | Deixa un comentari

El llano en llamas, de Juan Rulfo

El llano en llamas, de Juan Rulfo.
A l’edició que vaig comprar de Pedro Páramo, també hi havia una selecció de contes de l’autor mexicà sota el títol de El llano en llamas, que també correspon a un dels contes que la composen. Tots els contes estan ambientats a Mèxic amb la característica comú de produir-se l’acció en llocs molts secs i àrids i protagonitzats majorment per gent pobra del poble. Alguns d’ells a l’època de la revolució o a la guerra dels Cristeros (sembla que els temps no canvien, encara al segle XXI es mata per la religió com al Mèxic de principis de segle XX). A mi, el que més m’ha agradat és el d’Anacleto Morones, el que ara anomenarien un tele-predicador, que té un final molt especial
CAM04502

Vilamarxant-Rodana del Pi.

Avui hem canviat un poc la ruta i enlloc de pujar a la rodana gran, hem pujat a la rodana del Pi. Ja, d’inici hem canviat l’aproximació i enlloc de travessar el poble pel centre, l’hem travessat per una antiga fabrica de pernils per travessar unes urbanitzacions i agafar el camí de la Bassa Barreta. Allà ja hem decidit de pujar cap a la rodana de Pi per la part sud de la muntanya i esmorzar al cim. La baixada l’hem feta per la senda que et porta prop de les trinxeres de la guerra civil. Després de la visita a aquestes trinxeres, ja hem tornat al poble pel camí habitual que entra al poble per la zona del cementiri.
IMG-20160321-WA0000

CAM04565

Publicat dins de Muntanya | Deixa un comentari

Pedro Páramo, de Juan Rulfo.

El realisme màgic de Garcia Márquez sembla que té precedents en Mèxic de mà de l’escriptor Juan Rulfo. He llegit aquesta novel·la de l’escriptor mexicà que feia temps que volia llegir. Una novel·la que no és lineal en el temps i que el lector ha d’anar descobrint durant la lectura la seqüenciació d’aquest, a més de estar preparat per creure en aquest realisme màgic que tant present és en altres novel·les posteriors d’autora sud-americans.

“Porque no estoy acostada sólo por un rato. Y ni en la cama de mi madre, sino dentro de un cajón negro como els que se usa para enterrar a los muertos. Porque estoy muerta.”

Per cert, malgrat el títol, al començament sembla que el personatge principal és un altre. Però aquest, com Hitchcock va fer a “Psycho”, se’l carreguen aviat.
CAM04502

Exèquies per una reina. Henry Purcell.

Avui hem tingut concert amb instruments antics a l’església de La Sang. Ha estat molt bé, però m’he assabentat aquest mati de casualitat. La veritat és que caldria donar més publicitat a aquests actes culturals i que la gent puga acudir a gaudir de bona música en un marc idoni com és l’església de La Sang.
https://en.wikipedia.org/wiki/Music_for_the_Funeral_of_Queen_Mary
IMG_0001

IMG_0002

CAM04450

Publicat dins de música | Deixa un comentari

Els pobles oblidats. Editorial Sidillà

El passat mes de gener vaig fer una petita troballa a la llibreria Roldós de Sant Feliu de Guíxols (que cada vegada està més cèntrica). La troballa és un llibre d’una nova editorial de La Bisbal d’Empordà de nom Sidillà, un llibre sobre pobles abandonats de Catalunya escrit per uns quants escriptors i il·lustrat per l’Albert Llenas.
Com ja vos podeu figurar, el llibre recorre de manera personal uns quants pobles que estan abandonats o quasi perduts de la geografia catalana. Cada autor dona la seva visió personal de poble visitat acompanyat de les il·lustracions adients. Val la pena fer-hi una ullada, i potser si eres un poc xafarder, com jo, et dediques a cercar al google earth on es cada poble i…..
:https://www.facebook.com/josepvicent.montesinos/media_set?set=a.1044653895598516.1073742026.100001617478069&type=3

Entre el romanticisme de recuperar el perdut i la visió pràctica de viure amb les comoditats actuals hi haurà moltes opinions que crec que són reflectides en cada capítol del llibre. Perquè la gent preferia viure tant allunyat? potser la ciutat no els donava la llibertat que volien? potser ara si que la dóna i els pobles es buiden per anar a llocs més poblats? o potser les comoditats compensen aquesta pèrdua de llibertat? Hi ha gent que torna. Alguns per viure, altres només per cap de setmana.
CAM04389