Entre el Túria i el Ridaura

el bloc de vicent

El pagès i el seu món, de Josep Pla. Metàfores marineres a pagés.

Quan Pla va fer aquest viatge a peu per terres de pagès, les carreteres i camins empordanesos encara no coneixien l’asfalt i quan passava un cotxe, solia alçar molta pols dels camins polsegosos de l’època. Ell ho explica a la seva manera, utilitzant metàfores marineres. Pla camina per pagès, però no pot oblidar al mar:
“Quan fa vent, hi ha una solució; consisteix a posar-se, sempre en relació al cotxe que passa, a barlovent. Per fer-ho el primer que cal és saber la direcció del vent.”
Evidentment si passa un cotxe alçant pols i fa vent,a barlovent (o sobrevent) del cotxe no t’anirà la pols, sinó que marxarà cap a sotavent. Però després també ho agafa com una filosofia de vida:
“En la vida no us poseu mai a sotavent; poseu-vos sempre a barlovent, guanyareu a barlovent,sempre.” Referint-se al vent de la política i de la història.
BarloventoSotavento

El pagès i el seu món, de Josep Pla. Idealistes, materialistes.

Josep Pla conta el seu viatge a peu per descobrir el món dels pagesos de l’Empordanet. Però comença amb un poc del seu humor:
“Viatjar a peu té, és clar, els seus inconvenients. Sovint, considerables inconvenients. En primer lloc, no s’arriba a tenir, viatjant d’aquesta manera, ni prestigi ni categoria.”
Ho fa com una mica d’introducció a la moda de voler cotxes “aparatosos”, per més endavant fer una crítica canviant el significat que almenys ara tenim de les paraules idealista i materialista:
“El nombre d’idealistes cada dia augmenta. Cada dia és més gran el contingent de persones que somnien l’impossible i que per aconseguir-ho passen per sobre de tot el que se’ls presenta. Les persones que s’acontentem amb el que simplement tenen, amb la matèria del nostre pa de cada dia, els materialistes, som considerats uns perfectes infeliços. Però -cosa curiosa!- en la premsa, en les conferències, en els llibres, els materialistes som objecte d’una crítica ferotge, àcida i destemperada, i si es perd algun cop de garrot cau sobre les nostres espatlles indefectiblement. Som presentats com els causants de tots els mals, de les més perilloses calamitats de l’època. S’han de tenir grans ideals -diuen-, o sia cotxes de vuitanta-mil duros..S’ha de tenir l’esperit esvel i alterós, etcètera.”
Ara diríem que el materialista és el que vol comprar el cotxe car i aconseguir tots el bens de consum més moderns, li facen falta o no. I l’idealista el que es conforma amb poc.
CAM02692

La mainadera d’Eugéne Bourmont, d’Esther Blanco Ribot.

A la seva segona novel·la Esther Blanco, en la meva modesta opinió, ha fet una aposta arriscada. Potser és la meva ignorància, però la majoria de novel·les històriques catalanes que conec sempre estan ambientades en èpoques on als catalans ens ha anat millor o molt malament (1714, edat mitjana, final de segle XIX o segle XX). Esther ha arriscat i ha apostat per ambientar la seva història d’amor (amb un poquet de sexe, he he) al trienni liberal que va des del pronunciament de Riego fins a l’alliberament del rei Ferran VII per les tropes franceses dels Cent-mil fills de Sant Lluís.
Crec que li ha eixit bé la jugada i ha escrit una novel·la amena de llegir amb capítols breus i amb uns diàlegs entre personatges en els que destacaria la diferència entre el parlar del poble ignorant i el dels burgesos, o l’ús de l’article salat, que ja costa trobar al llarg de la Costa Brava.
Ara, a esperar la tercera novel·la. Sort Esther!
CAM02677

La Font de la Figuera-Alt del Capurutxo.

Avui he tornat cap al sud del meu país. Fent autocrítica, ho hauria de fer més a sovint. He anat a pujar a l’Alt del Capurutxo (901 m) a La Font de la Figuera, el poble natal del general de l’Exercit Popular Vicente Rojo. Ha estat una ruta prou senzilla i agradable, sobretot després de les previsions que tenia de passar molta calor. Com la pujada al cim ha estat per la part nord de la muntanya, això s’ha notat en una major presència de vegetació que et protegia del sol. Una vegada al cim, ja es veia que la part sud no era el mateix
Durant la ruta o al cim es poden observar les obres d’una nova línia de TGV que estan fent i el que sembla una nova autovia en direcció cap a Castella. Fins quan el llençar el diners d’aquesta manera?.
Per cert, parlant de memòria històrica, la xica jove del bar on hem dinat no tenia ni idea de qui era el General Rojo, i això que era del poble i allà, té un monument dedicat a la seva memòria. Però ja se sap, la història la escriuen els guanyadors i després de molts anys de “pseudo-democràcia” no s’ha canviat molt.
Per acabar, un consell gastronòmic: compreu vi de la cooperativa d’allà, és bo i alguns molt bons i, el que és millor, a bons preus.
CAM02604

Publicat dins de Muntanya | Deixa un comentari

Proves diagnòstiques: la gran mentida de la GV.

El meu fill fa enguany quart de primària i li toca fer les proves diagnòstiques que realitza la Conselleria d’Educació de la Generalitat Valenciana. He rebut una carta del Director general d’Innovació, Ordenació i Política Lingüística on diu exactament:

“Estes avaluacions són una ferramenta de gran utilitat per a la millora qualitativa de l’ensenyança, ja que oferix informació sobre els resultats, els processos i els contextos d’aprenentatge, i del sistema educatiu en general.”

Que voleu que vos diga? Si ofereix informació, com és que a l’IES on treballa no s’inverteix més diners cada any per millorar els resultats, enlloc de retallar cada any més en grups i professorat? Si volen, la informació acadèmica, ja la podem obtenir a final de curs. Podria parlar més sobre el que opine de com es fan aquestes proves, que a més aquest curs coincidiran amb època d’exàmens (gràcies a la brillant decisió d’avançar el començament i final de curs) carregant als alumnes amb feina extra. Podria recordar que l’any passa varen dir que aquestes proves no serien publicitades i dues setmanes després, al diari Levante apareixia un rànquing d’instituts, encapçalat per molts IES concertats i privats. I també podria parlar de la qualitat de les proves, sobretot en comparació amb els Proves de Competències bàsiques que feien a la Generalitat de dalt.
Jo com a professor no puc negar-me a passar les proves, és la meva feina i he de complir les ordres dels superiors, però com a pare em negue a que el meu fill participe en aquesta pantomima que només val perquè algú justifique el seu elevat sou i els polítics es facen la foto. Tot això és el que plantejat a la reunió de pares que han convocat aquesta tarda a l’escola del meu fill. No era l’únic que estava en contra, però en aquest cas, els únics que podem fer alguna cosa som els pares i mares i l’AMPA de cada centre. Jo ja ho tinc clar, un NO rotund.
untitled

Publicat dins de educació | Deixa un comentari

“A peu de carrer. Caminant per la vida”, de Sergi Pascual Tur.

Caminant per la vida amb l’ajuda de la filosofia i l’ètica, això que sembla que al ministre Sr. Wert, i als membres del seu partit, li moleste tant. Aquest llibre que varen presentar al mes de Gener al Casal Jaume I de Llíria és una sèrie de reflexions de com afrontar la vida quotidiana amb les lliçons del filòsofs i altres pensadors que ha donat la nostra civilització. Unes situacions i/o anècdotes que fan pensar al lector i que aquest es plantege la seva opinió sobre el tema, o siga tot els contrari del dogmatisme que vol imposar el Sr. Wert amb l’inestimable ajuda del seu partit i de les jerarquies de l’església catòlica a l’estat espanyol. Val la pena llegir-lo, sinó podeu tot d’una, podeu anant triant capítols i alternant-los. M’ha recordat altres llibres del mateix estil del mestre Terricabras i de Tobies Grimaltos.
L’autor, a més de ser professor de filosofia i Ètica,té un programa radiofònic que es diu Cafè filosòfic en el que participen el seus alumnes d’un institut d’Algemesí. Per cert, la presentació de llibre va ser una agradable conversa sobre molts temes diferents que varen anant sorgint al llarg de la vetllada.
CAM02587

Publicat dins de educació | Deixa un comentari