Entre el Túria i el Ridaura

el bloc de vicent

La muerte de Artemio Cruz, de Carlos Fuentes.

-chingue a su madre
-Hijo de la chingada
-Aquí estamos los meros chingones
-Dejate de chingaderas
-Ahoritita me la chingo
-Ándale, chingaqudito
-No te dejes chingar
-me chingué a esa vieja
-Chinga tú
-Chingue usted
-Chinga bien, sin ver a quien
-A chingar se ha dicho
-le chingué mil pesos
-Chinguense aunque truenen
-Chigaderitas la mias
-Me chingo al jefe
-No me chingues el dia
-Vamos todos a la chingada
-Se lo llevó la dhingada
-Me chingo per no me rajo
-Se chingaron al indio
-Nos chingaron los gachupines
-Me chingan los gringos
-Viva México, jijos de su rechingada 

I moltes més variants de la paraula més utilitzada als espagueti western fets en Almeria i protagonitzats per Fernando Sancho (Hijos de la gran chingada!). Un moment divertit de la novel·la del recentment desaparegut Carlos Fuentes. M’ha agradat sobretot la desmitifació, al meu entendre, que fa de la revolució mexicana i de les seves consequències posteriors, i el repàs ràpid que fa a la història de Mèxic des de la seva independència dels espanyols fins als anys cinquanta, quan mor el protagonista, que va recordant tota la seva vida, de manera caòtica, com toca a una persona que està en les seves darreres hores de vida.


La democràcia a Amèrica, de Alexis de Tocqueville. IV ( Literatura grega i llatina)

Per què l’estudi de la literatura grega i llatina és particularment útil a les societats democràtiques.

…….
És evident que, en les societats democràtiques, l’interès dels individus, com també la seguretat de l’Estat, exigeix que l’educació de la majoria sigui científica, comercial i industrial més que literària.
El grec i el llatí no han de ser ensenyats en totes les escoles; però és important que aquells  a qui el seu natural o la seva fortuna destina a cultivar les lletres o disposa per apreciar-les, trobin escoles on puguin dominar perfectament la literatura antiga i ser penetrats completament pel seu esperit. Unes quantes universitats excel·lents valdrien més, per a assolir a aquest resultat, que una multitud d’escoles dolentes en què uns estudis superflus mal fets impedeixen que es facin bé els estudis necessaris.
Tots els que tenen l’ambició d’excel·lir en les lletres, en les nacions democràtiques, han de nodrir-se sovint d’obres de l’antiguitat. És una higiene saludable.
No és que considere irreprotxables les produccions literàries dels antics. Solament penso que tenen qualitats especials que poden servir meravellosament per a contrabalançar els nostres defectes particulars. Ens sostenen per la banda cap a la qual ens inclinem.

L’autor reflexiona sobre la influència de la democràcia en molts aspectes de la societat americana, al capítol següent es pregunta “com la democràcia americana ha modificat la llengua anglesa”, i continua amb la poesia, l’oratòria, el teatre, la historiografia i l’eloqüència; abans ja havia parlat de la literatura de la naixent nació angloamericana.

Gestalgar: castell i riu.

Aquesta tarda hem anat a Gestalgar a donar una volta. Hem pujat al castell àrab del poble per una senda curteta molt ben condiciona. La veritat és que queda poc del castell, tres torres i un aljub que t’has de fixar molt per trobar-lo. 
Després hem anat al riu a banyar-se. L’aigua semblava més freda que el mes passat, i aquesta vegada hi havien molts peixos per la zona de bany. 

Publicat dins de racons | Deixa un comentari

Targeta “Mi cuenta ambiental”. La gran presa de pèl del CVI

M’acaba d’arribar una carta, amb un targeta, del Consorci València interior (CVI). Evidentment està escrita en castellà i signada pel seu president. Primera relliscada, quina llengua es parla a Llíria?
La presa de pèl és que diu que amb aquesta targeta em premiaran per reciclar i m’avisen que la podré utilitzar a la deixalleria municipal. I és ací on veig la presa de pèl. Almenys en el meu cas, el 90% del que recicle ho llence als contenidors de prop de casa i aquesta opció no compta. Només quan tinc objectes grans o que es deixen al contenidor és quan he anat a fer ús de la deixalleria, per tant no veig on està el premi. I ara bé la segona, que encara és millor. Durant el primer any, el premi per reciclar seran xecs descompte per comprar al comerç local; i m’ho volen vendre com a que estarè ajudant als comerciants del meu poble. Mire, a mi, que em tornen els diners, que ja els utilitzaré com jo vulga, que potser tinc altres necessitats més importants que el consumir sense cap criteri, només per gastar els seus xecs.
Res, que ens  volen prendre per tontos o alguna cosa semblant. L’únic que aconsegueixen, és que els que reciclem ho enviem tot a pastar fang i deixem de fer-ho.

Gàtova-Cim del “romero”-Font de “la Alameda”- Gàtova.

Darrera jornada del curs d’itineraris, que enguany l’hem fet per la Serra Calderona. L’última jornada ha estat un recorregut per la zona oest de Gàtova. Hem eixit del poble en direcció a la Fonfria, i des d’allà hem pujat al cim de “romero” (818 m), conegut per aquest nom, degut a la quantitat de romaní que hi creix pels voltants del cim.  Des del cim es té una bona vista  del Camp del Túria. Després, per fer el recorregut circular hem tornat al poble per  la Font de “La Alameda”, i com la temperatura acompanyava hem arribat al poble a l’hora de dinar.

Publicat dins de Muntanya | Deixa un comentari