Entre el Túria i el Ridaura

el bloc de vicent

Damunt les espatlles dels gegants- Josep Pla i Carrera. III

I mentre cantaven i avançaven, avançaven i cantaven, la multitud s’anava aplegant als carrers. Havien pres París. Cada un portava un estri que li servís d’arma. Els  crits eren unànims: “Visca l’École Polythecnique!”, ” Visca la Carta!”, “Visca la llibertat!”, “A baix el Borbó”.
…………………………………………………………………………………………………….

Els cants -populars, espirituals negres, com si es tractès d’un grup d’escoltes en la nit estelada de la muntanya, durant l’aplec- omplien el claustre de ciències de la Universitat. Tots estàvem asseguts a terra, compactes, tan junts que sentíem el batec dels cors del companys. Batecs de por, coratge, llibertat.
– Llibertat! llibertat sindical!- cridàvem entre cançò i cançò.

Amb aquest paral·lelisme l’autor conta dues històries, la convulsa vida del matemàtic Evariste Galois, al París de la restauració borbònica (Carles X) i la vida d’un professor de matemàtiques català, que participa a les protestes estudiantils durant la caputxinada de Sarrià.

Damunt les espatlles dels gegants- Josep Pla i Carrera. II

Quantes vegades no havia fet, a casa, a l’escola primària, els sòlids platònics amb cartolina?……No en sabia res, jo, de sòlids platònics. I fins i tot, quan vam estudiar Plató en aquell curs d’història de la filosofia que m’apassionava, ningú no va parlar de la teoria del sòlids platònics. Ningú no va dir res de la teoria platònica del elements que componen l’univers.

Aquest exemple que escriu l’autor al seu llibre reflexa la desconnexió que moltes vegades hi ha entre les assignatures en l’ensenyament secundari, que amb el pas dels anys s’han anat acurtant. També, al mateix llibre parla sobre com en dibuix tècnic fa unes construccions amb regla i compàs i que en geometria (a classe de matemàtiques) veien les propietats d’aquestes construccions, però sempre com coses separades, com si no tingueren cap relació. Ara tot açò s’intenta arreglar amb el concepte de transversalitat, però, jo, personalment crec que aquest concepte i aquestes relacions, són difícils d’entendre quan un és jove, que les va entenent conforme va madurant amb els seus estudis. I és que l’escola té limitacions de temps, que les has de solucionar tu sol amb la teva curiositat i els mitjans de que pugues disposar.

Publicat dins de educació | Deixa un comentari

Ruta per Benaixave.

L’última ruta del curs d’itineraris té la seva eixida a l’embassament de Benaixeve, abans conegut per un altre nom d’infausta memòria. El camí ens porta riu avall, pels barrancs del Túria a els “Xorros de Barchel”, i després travessem el riu Túria per un pont penjant de fusta, envoltat d’un bosc de ribera. Comencem una pendent fins arribar al “Caserio Bercura” i després pujar per l’altra part del riu altra vegada a l’embassament.
A la pressa, malgrat haver passat més de 30 anys encara es conserva la placa d’inauguració del pantà amb el nom i les glòries de l’assesí que manava en aquella època. Sembla mentida que encara no ho hagin tret. Ara sí, han posat dos rètols nous on posa “Embalse de Benageber”, per dissimular el nom de “Generalísimo”.  La de morts que hi hauran mal enterrats per allà, “treballadors voluntaris” que deixaren la vida en aquella obra!
Tornant a coses més agradables, el dinar el fèrem al paratge conegut com Fuente Muñoz, on em vaig llençar de cap a l’aigua. Allà es poden llogar caiacs i muntar les tendes de campanya.

Publicat dins de Muntanya | Deixa un comentari

De Serra al Garbí (La Calderona)

Aquesta vegada anem des del poble de Serra a pujar al Garbí  (600 m). Aquesta curta pujada per un camí ben ample ens porta a un dels miradors privilegiats de la Serra Calderona, on es poden vore les dues valls de cada vessant de la serra, el port de Sagunt i la ciutat de València. En un hora i mitja ( o sis quarts, com deien els que anaven a regar abans del goteig) ja estàvem dalt per esmorzar. La baixada va ser més ràpida, pel mateix camí, que passa per sota del Castell de Serra. Ara, no entenc als ciclistes que pujaven a aquelles hores, amb la calor que feia. Quan feia més mountain, intentava eixir el més aviat possible, per no agafar tota la calor, sobretot a les pujades.
En aquesta eixida vaig jubilar definitivament la samarreta de la selecció d’Euskadi. La pobra ja ha fet prou pujades pel Pirineu i ja li tocava el retir després de molts anys de servei. Tots els colors del verd,……..

Publicat dins de Muntanya | Deixa un comentari

Alcubles-Molins i aeròdrom.

Ruta ràpida. I tan ràpida que vàrem passar més temps esmorzant al bar que caminant. Ixes d’Alcubles i de seguida trobes el camí que en pendent et porta al cim dels molins. Com feia prou vent i amenaçava pluja, paràrem el temps justet per fer-se quatre fotos i baixar caminant ràpid cap a l’aeròdrom de la guerra civil i després tornada, també ràpida cap al poble. Total no arrivàrem ni a suar.

Publicat dins de Muntanya | Deixa un comentari

Damunt les espatlles dels gegants- Josep Pla i Carrera. I

– Los deberes deben  presentarse limpios y aseados, sin tachaduras ni raspaduras. Hay que escribirlos con pluma !Nada de boligrafos! El lápiz lo usarán sólo para hacer anotaciones y aclaraciones.

Aquestes eren les normes del col·legi de Sarriá. I pensar que ara, els alumnes de 2n de batxillerat encara et demanen fer els exàmens en llàpis, quan tenen la selectivitat en unes poques setmanes! Com han canviat els temps! Ni un, ni els altres, en aquest país és tot o blanc o negre, no caben els grisos (els contrastos vull dir, no aquells que vestien aquell uniforme d’aquest color).

Publicat dins de educació | Deixa un comentari

Els taxistes del Tsar- Joan Daniel Bezsonoff

“….Amb els funcionaris, l’administració francesa actua igual (que amb els militars).Així de trasllat en desplaçament, col·locant catalans a la Bretanya i Alsàcia, alsacians al Roselló i Córsega, corsos a Saigon i al País Basc, bascos a Savoia i Provença, s’ha desintegrat les velles províncies que podien amenaçar la integritat del la República. Han creat un nou home, l’homo gallicus, i li han donat un llengua -el francès- i una nova religió: la creença que França és la pàtria dels drets humans”

Potser, aquestes lletres del llibre són les que menys s’identifiquen amb la narració d’aquest llibre de l’escriptor, en un intent de trobar els seus origen o gens russos. Però, per mi, des de la meva idea de país, m’han agradat i m’ha fet recordar altres llibres: Una educació francesa i Un país de butxaca, del mateix Bezsonoff, Conversa amb el meu gos sobre França i els francesos, de Joan-Lluís Lluís i sobretot França contra els catalans, de Marc Duran (pseudònim, crec que per raons de seguretat). Al sud dels Pirineus, sovint oblidem que a més dels que ens venen per ponent, també estan els del nord, els veritables inventors del centralisme i jacobinisme unificador i destructor de cultures. I alguns encara miren al nord amb admiració, sembla que 40 anys de dictadura fan que un poc de dolçor siga el millor del mon, quan té l’estan pegant per l’altre costat. Killing  me softly, with this song, killing me softly ( crec que ho cantava Aretha Franklin)

Plató i un ornitorinc entren en un bar…..(I)

Uns quants acudits extrets del llibre que porta el mateix títol del post:

 1) Mary arriba a casa i es troba la dona i el seu millor amic, Lou, despullats al llit. Quan Marty està apunt d’obrir la boca, Lou surt del llit d’un salt i li diu:
-Abans que diguis res, amic meu, a qui creuràs, a mi o als teus ulls?

2) Un home de noranta anys va anar el metge i li va dir:
-Doctor, la meva dona, que té divuit anys, s’ha quedat embarassada.
El metge li va contestar:
-Dexi’m que li explique una història. Un home va anar a caçar, però enlloc d’una escopeta, es va emportar per error un paraigua. Quan de sobte un ós se li va tirar a sobre, va agafar el paraigua, va disparar a l’ós i el va matar.
L’home va dir:
-Impossible. L’ós el devia matar algú altre.
-Exactament el que penso jo!-va dir el metge.

3) Un optimista diu: El got està mig ple.
Un pessimista diu: El got està mig buit.
El racionalista diu: Aquest got és el doble de gran del que és necessari.

4) En un prat hi ha dues vaques pasturant. Una es gira cap a l’altra i li diu:
-Tot i que el nombre Pi s’abrevia amb cinc xifres decimals, de fet s’allarga fins a l’infinit.
L’altra vaca es gira cap a la primera i diu:
-Muuuuu

5) Venedor: Senyora, aquesta aspiradora li reduirà la feina a la meitat.
Senyora: Fantàstic! doni-me’n dues.

6) Un científic va amb la seva dona en cotxe pel camp. La dona diu:
– Oh, mira! aquestes ovelles les han esquilades.
– per aquest costat, si- respon el científic

7) Tres dones s’estan canviant en un vestuari pe jugar a raquetbol. De sobte, un home que no porta res a sobre excepte un tovallola que li tapa la cara travessa el vestuari corrent. La primera dona li mira la titola i diu:
– Aquest no és el meu marit.
La segona diu:
– no, no ho és pas.
La tercera diu:
-ni tan sols és soci del club.

8) Secretària: Doctor, hi ha un home invisible a la porta.
Doctor: Digui-li que no el veig.

9) Un dona va a la policia a denunciar la desaparició de seu marit. Li demanen una descripció i diu:
– Fa metre vuitanta, és de constitució forta i té els cabells arrissats i abundants.
– Però que t’empatolles? -li diu una amiga que l’acompanya- El teu marit no aixeca més de metre seixanta i és calb i panxut.
Ella li contesta:
– I pretens que vulgui que torni?

10) Moisés baixa feixugament del mont Sinaí, taules en mà i anuncia a la multitud reunida:
– Tinc una bona notícia i una mala notícia. La bona és que he aconseguit que Déu redueixi els manaments a deu. La dolenta és que l’adulteri encara en forma part.

Memòries d’un porc- Santiago Díaz i Cano

Ell (el tio Cesc) em va ensenyar que el Franco era un brétol i un tanoca i que els espanyols érem uns bledes i uns descastats perquè l’havíem aguantat durant quaranta anys, a ell i a tot el seu estol “de militars carnissers, frares retrògrads, nobles de sarsuela, mafiosos de missa diària i pixatinters llepaculs”

Amb aquest estil tant directe i sense contemplacions l’escriptor valencià, crec que establert al Rossellò es despatxa amb les memòries d’un individu poc presentable (un porc, que diu ell al títol), però que diu veritats com a punys i sobretot en la part sexual. Aquesta setmana el presenta a la llibreria 22 de Girona (dia 24 d’aquest mes), on el vaig comprar per Sant Jordi. La presentació la farà l’escriptor de Perpinyà Joan Daniel Bezsonoff. Hi ha un capítol dedicat a la masturbació on posa a parir la vida al pobles turístics a l’estiu amb l’excusa de justificar la seves palles (no mentals, no aneu a pensar bé!)