Entre el Túria i el Ridaura

el bloc de vicent

Roger Mas i Refree

Podeu comparar amb l’original

Per haver sovint dormit
amb ma solitud
Jo me n’hi fet més que un amic
una doça virtud
com una ombra m’és fidel
no em deixa ni un segon
Em segueix a tot arreu
fins a la fi del món
No, jo mai no em trobo sol
amb la meva solitud
Quan ella se’m fica al llit
es fa seus tots els llençols
I passem junts llargues nits
mirant-nos tots dos sols
i no sé fins a quin punt
durem la relació
Si farà que hi trobi gust
o que jo reaccioni
No, jo mai em trobo sol
amb la meva solitud
Amb ella he après tant
que he plorat amargament
si algun cop l’he rebutjat
Jamais elle ne désarme
s’ha quedat amb mi igualment
i encara que trobi l’amor
d’una altra cortesana
Ella serà al darrer moment
ma última companya
No, tot sol mai m’he quedat
jo tinc la soledat
No, tot sol mai m’he quedat
jo tinc la soledat

Publicat dins de música | Deixa un comentari

Sopar a Prada del Conflent

Fa uns anys vàrem passar per la UCE uns dies a visitar a uns amics i ens vàrem quedar al càmping de Prada. A l’hora de sopar els bars i restaurants de la plaça semblaven plens, però ens vàrem atansar a un que estava decorat  amb senyeres del nostre país i de l’USAP. En vore’ns entrar parlant català i vore que la meva parella de llavors portava la samarreta de l’USAP que li havia deixat, de seguida ens varen trobar una bona taula en un racó romàntic on vàrem gaudir d’un bon sopar abans d’anar a sentir el concert de plaça.
Nota: respecte al preu del càmping la meitat que a l’altra part del Pirineu. No sé si és perquè són municipals. Fixeu-vos en l’ampolla de vidre, no heu begut massa, estava així de torta.

Estany de Banyoles II

Fa un mesos vaig tornar a Banyoles amb el meu fill, però no vàrem poder remar, ja que, segons em varen dir a l’oficina de turisme, l’home que llogava les barques s’havia jubilat i ningú ha continuat amb el negoci. Em vaig quedar amb les ganes de donar una volteta pel llac i ensenyar al meu fill l’estil de remada Oxford-Cambridge de la foto.

Publicat dins de racons | Deixa un comentari

Migdiada en alçada, a 2881 m.

Després de dinar, i si pega el sol de valent, sempre va bé una bona migdiada, per curta que siga. Aquesta és al cim del Bastiments, al Ripollès. Com sempre arribava dels primers, em tocava esperar que altres membres del Montclar feren el cim i dinaren per després reprendre la baixada, aquesta vegada donant la volta al Grau de Fajol i baixant per la Coma d’Orri.

Publicat dins de Muntanya | Deixa un comentari

Celso Fonseca. Slow motion bossa nova

Ara que m’he endreçar un poc el piset torne a escoltar música que feia uns dies s’emplenava de pols en caixes de taronges

You’re so good to me
and your love’s the inspiration that I need
Writing songs for you
Is the way I find to thank you for this

Face the music
Dance to the music
now I hear the sound of music
and your kisses take it closer to perfection
You’re beyond imagination
We’re the dream team
you’re so good to me

You’re so good to me
and I hope to give you back the peace of mind
that you give to me
and it feels like Bossa Nova by Jobim

The solution to my dilemma
you’re my girl from Ipanema
inspiration for my samba in slow motion
you’re the top you’re my devotion
my slow motion Bossa Nova dream

Publicat dins de música | Deixa un comentari

Heineken cup. Semifinal.

Aquest cap de setmana es disputen les semifinals de la Heineken Cup (la champion de rugbi). El dissabte juga el Leinster contra el Tolosa i el diumenge (a les 16:00) l’USAP contra el Northampton. Si l’USAP jugà els quarts com a local a l’estadi de Montjuïc, ara juga a l’estadi de Milton Keynes.
Si en futbol, el barça ja té un peu a la final de Wembley, ara li toca a l’USAP fer un pas endavant i tindrem representants del nostre país en les finals europees de futbol i rugbi. Endavant USAP!
Enfrontament previs:

17/1/10 Northampton Saints 34 – 0 Perpignan 13,081
16/10/09 Perpignan 29 – 13 Northampton Saints 12,854

Nota: la foto és de la tenda oficial de l’USAP a Perpinyà.

Publicat dins de esports | Deixa un comentari

Restes del poblat ibèric de la Plana Basarda.

A les muntanyes prop de Sant Feliu de Guíxols estan les restes d’un assentament ibèric, conegut per la Plana Basarda. Només queden les restes de les antigues sitges on guardaven el gra els antics habitants del poblat. Nosaltres vàrem tenir sort i en trobàrem algunes amb aigua neta i vàrem vore uns tritons i unes salamandres, animals difícils d’observar ja que necessiten l’aigua ben neta.
El recorregut que recomane és pujar des del Mas Llauradò fent el recorregut del Carcaixells i pujant al Montclar, i a la baixada passar pel poblat ibèric. S’ha d’anar amb compte ja que no hi havia senyalització i està molt amagat entre la vegetació i els arbres del bosc, i és molt fàcil passar-se de llarg.

Publicat dins de Muntanya | Deixa un comentari

Alícia al país de les meravelles (problema)

A tot això, Alícia continuava caient, caient i caient. Potser, mai acabaria de caure? “M’agradaria saber quantes milles haure baixat?”, va dir en veu alta. “Haurè d’estar aplegant al centre de la Terra. Anem a vore, me pareix que està a 4000 milles de profunditat…” (És que, com es veu, Alícia havia après prou coses com aquestes a l’escola, i malgrat no era el moment més oportú per presumir de setciències, doncs ningú l’escoltava, el repetir-ho li valia de pràctica) “Sí, aquesta em sembla que és la distància…; però llavors, em pregunte, a quina latitud i a quina longitud he arribat?” (Alícia no tenia la mínima idea del que era la longitud i la latitud, però li varen semblar unes paraules prou imponents per dir-les en aquell moment)

Fragment de “Alícia al país de les meravelles” de Lewis Carroll.

Evidentment si cau en un forat dirigit cap al centre de la Terra, les seves coordenades geogràfiques seran les de l’inici del forat on ha començat a caure, no canvien en tot el recorregut.

Sant Jordi 2011, a Girona i Sant Feliu

Des de l’any 2006 que no vivia una diada de Sant Jordi, i aquesta setmana l’he pogut tornar a gaudir a la ciutat de Girona. Trobava a faltar aquest ambient cultural. Molts el critiquen dient que és comercial, i jo alguna vegada també ho he fet, sobretot amb els “escriptors mediàtics”. Però després de 5 anys, sense trobar res paregut a València (tret de les trobades d’Escola valenciana), un s’oblida de tot i intenta gaudir al màxim d’aquesta jornada.
El matí començà amb una repassada de la premsa mentre esmorzava a la cafeteria L’arc (enfront de la catedral), els especials per la diada de l’Ara i de l’Avui (quina diferència amb la premsa d’ací baix). Després visita a la tenda del museu dels jueus on comprí el llibre “Els taxistes del Tsar” de J.D. Bezsonoff, per passar per les parades del rambla i les llibreries Les voltes i 22. Caigueren “Incerta glòria” de Joan Sales, “Memòries d’un porc” de Santiago Díaz (valencià que viu a Perpinyà). Visita a la tenda del museu del cinema i dinar a la Creperia Bretona, que ara té una delegació a València. A la llibreria Ulyssus vaig comprar el llibre del Kilian Jornet.
A la tarda a Sant Feliu de Guíxols, visita a les parades de la rambla Vidal, ja havia decaigut l’ambient, però Sant Feliu és igual de gran que Llíria i té 2 llibreries ben provistes: La guineu i Roldòs. Igualet que al meu poble!
Així s’entèn com va la nostra societat i altres van prosperant malgrat la colonització espanyola.

Aeròdrom de les Alcubles

En 1937 el govern de la República va construir una sèrie d’aeròdroms en la que seria la segona línia del front de Terol. Un d’aquests va ser el d’Alcubles que estarà en funcionament fins al 1938. Un dels aviadors que va volar des d’aquest camp va ser el fill del president Negrín, Romulo Negrin. Actualment s’ha recuperat el refugi que hi havia a l’aeròdrom per salvaguardar-se dels atacs aeris de l’aviació franquista. Hi ha un ruta curta per caminar que ix del poble d’Alcubles i va primer als molins per després visitar les restes del camp.

Publicat dins de racons | Deixa un comentari