Arxiu de la categoria: el meu país

Mar d’estiu, de Rafel Nadal.

Lluís Nicolau d’Olwer, Josep Pla, Josep Cullell i Ramis, Josep Lluís Carod-Rovira i finalment Rafel Nadal. Sembla que els escriptors catalans no poden resistir la temptació d’escriure sobre el nostre mar mediterrani i a mi em sembla de meravella, ja … Continua llegint

Publicat dins de el meu país, Literatura | Deixa un comentari

Sud, l’expedició de l’Endurance (1914-17), d’Ernest Shackleton.

Aquest és un clar exemple de com destrossar una història amb l’ús d’una llengua que no hi ha per on agafar-la. A la pàgina 20 ja estava fart de vore castellanismes i altres barbaritats. Per molt bona edició que es … Continua llegint

Publicat dins de el meu país, Literatura, Muntanya | Deixa un comentari

Ho tornarem a fer, de Jordi Cuixart.

Com deia Howard Zinn, el 1970: “la desobediència civil no és el problema. El nostre problema és l’obediència civil.Les persones que obeeixen les ordres dels seus governs i que, per tant, han sostingut guerres. Milions de persones han mort a … Continua llegint

Publicat dins de el meu país, política | Deixa un comentari

Conversa amb el meu gos sobre França i els francesos, de Joan-Lluís Lluís.

Continuem fent relectures de confinament, i ara recupere aquest “pamflet”, en paraules de l’autor, que no passa de moda, ja que la situació no ha canviat molt des d’aleshores, malgrat alguna millora recent. Llibres com aquests i articles a la … Continua llegint

Publicat dins de el meu país, els veïns del nord, Literatura | Deixa un comentari

Matèria de Bretanya, de Carmelina Sánchez-Cutillas.

“L’Aitana i el Puigcampana eren dues muntanyes punxegudes i migjornenques, que de tant mirar-se l’aigua se n’havien tornat blaves.” Fa temps vaig llegir un llibre editat per Sembra llibres que es deia Dones rebels i en ell vaig descobrir unes … Continua llegint

Publicat dins de el meu país, Literatura | Deixa un comentari

Els invisibles, de Joan-Lluís Lluís.

Invisibilitat com a càstig per parlar la teua llengua i no poder utilitzar-la d’una manera normal. Invisibles es sentien els alumnes catalans a l’escola de la República francesa quan els professors (que segurament no serien catalans) ridiculitzaven la seua llengua. … Continua llegint

Publicat dins de educació, el meu país, els veïns del nord, Literatura | Deixa un comentari

11-M, el periodisme en crisi. Vicent Partal i Martxelo Otamendi.

Palamós, dissabte 13 de març de 2004, la gent esclata de tanta mentida i passejant pels carrers de la ciutat ho notem. Dos dies abans varen produir-se a Madrid els atemptats del 11-M i el govern encara insistia en l’autoria … Continua llegint

Publicat dins de el meu país, política | Deixa un comentari

León de ojos verdes, de Manuel Vicent

Fa temps vaig llegir la seua obra més famosa, Tramvia a la Malva-rosa, però crec que aquesta que acabe ara és molt millor que la que el va fer famós. He arribat a ella a través d’una pel·lícula de Berlanga … Continua llegint

Publicat dins de cinema, el meu país, Literatura | Deixa un comentari

Brigadistes, vides per la llibertat; de Jordi Martí-Rueda

Petites pel format, però grans pel contingut, són les vides o testimonis dels diferents voluntaris que varen venir a la nostra terra a lluitar contra el feixisme entre el 1936 i el 1939. Uns seixanta testimonis individuals de la seua … Continua llegint

Publicat dins de el meu país, política | Deixa un comentari

Sentit comú, de Thomas Paine

Continue rellegint llibres que tinc per casa, i continuant amb l’anterior al·legat antimonàrquic de Matthew Tree, ara un de més antic. El pamflet que va publicar Thomas Paine en 1776 contra la monarquia britànica i a favor de la independència … Continua llegint

Publicat dins de el meu país, política | Deixa un comentari