Arxiu de la categoria: a ponent

Quina ideologia tenia Franco?

Tras la fundación del partido del Estado, Franco empredió la tarea de consolidar su ideologia. Però no se debe pensar que para este fin formó un “grupo de estudio” o comisiones que asumieron el cometido de elaborar una línea ideológica … Continua llegint

Publicat dins de a ponent | Deixa un comentari

Cartes d’Itàlia, de Josep Pla. El barroc.

“El barroc és un forma de vida caracteritzada per la falta absoluta de fronteres entre la bondat i la maldat -per la facilitat amb què hom pot passar, frívolament, del caprici al fanatisme, del bé al mal, sense solució de … Continua llegint

Publicat dins de a ponent | Deixa un comentari

La segunda muerte de Ramón Mercader, de Jorge Semprún. Espanyol per estrangers.

– Qué coño ni qué niño muerto!(Quel con ni quel enfant mort!)– Pues eso digo, eso!(C’est ça que je dis, ça!)– Y la muy puta ¿qué?(Et la très pude, quoi?)-Pero vamos, ¿tiraste o no te la tiraste?(Mais allons, tu te … Continua llegint

Publicat dins de a ponent | Deixa un comentari

Mèxic insurgent. John Reed. Lectura revolucionària de la Biblia.

‎”-Oiga, he trobat una gran història d’un paio anomenat Samsó que era  muy hombre i de la seva dona. Ella era espanyola, m’imagino, per la mala passada que li va jugar. Va començar essent un bon revolucionari, un maderista, i … Continua llegint

Publicat dins de a ponent | Deixa un comentari

“Diari” d’Anna Frank.

“Si ja a Holanda la situació és desastrosa, com viuran en les regions apartades i bàrbares on els envien? Nosaltres suposem que a la majoria els maten. La ràdio anglesa diu que els maten en cambres de gas, potser sigui … Continua llegint

Publicat dins de a ponent | 2 comentaris

Victus, d’Albert Sànchez Piñol. Els avantpassats de la “Brunete”.

“El pamfleto no arremetia contra los ingleses, los portugueses o los austriacos. En absoluto. Toda su carga retòrica iba dirigida contra los “rebeldes”, es decir los catalanes. Según su autor, la culpa de que el enemigo hubiese ocupado Madrid no … Continua llegint

Publicat dins de a ponent | Deixa un comentari

Les meues universitats, de Joan Daniel Bezsonoff.

Es podrien extreure multitud de fragments d’aquest llibre, ple d’anècdotes de la vida de la l’autor, molt ben lligades i mantenint sempre l’interès. Ja ho he fet, en altres mitjans. Sempre trobava alguna frase o parràgraf que pensava que podia … Continua llegint

Publicat dins de a ponent | Deixa un comentari

Darrera les barricades, de John Langdon-Davies. Orgaz, Toledo i El Greco.

L’enterrament del comte d’Orgaz d’El Greco és una d’aquelles poques creacions que suggereixen que l’esperit humà, insatisfet amb l’univers al qual es veu condemnat, gairebé pot penetrar en un altre.  ………I mentre caminava pels carrers de Toledo, escoltant l’incessant espetec del … Continua llegint

Publicat dins de a ponent | Deixa un comentari

Darrera les barricades, de John Langdon-Davies. Goya.

Un cartell penjat als arbre diu: “Els que lliguen gronxadors als troncs dels arbres haurien d’adonar-se que fan mal a arbres que pertanyen al poble”. Tanco els ulls i vaig el quadre de Goya El gronxador i un altre , El … Continua llegint

Publicat dins de a ponent | Deixa un comentari

El quadern gris, de Josep Pla. El “señorio de Madrid”.

– A Madrid se sent tan sovint i a tot arreu la paraula señor -paraula que criats, cotxers, porters, xofers, cambrers, minyones, venedors, saltataulells i tot els servei en general repeteix constantment (usted dirá, señor; a sus ordenes, señor; dígame, … Continua llegint

Publicat dins de a ponent | 1 comentari