Arxiu de la categoria: Literatura

Davant la cadira elèctrica: Sacco i Vanzetti, de John Dos Passos

Em sembla que no tinc gaires coses a dir d’aquest llibre escrit per l’escriptor americà un poc abans de l’execució a la cadira elèctrica d’aquests dos anarquistes italians, innocents del crim del qual estaven acusats. Només en adonar-se’n del paral·lelisme … Continua llegint

Publicat dins de Literatura, política | Deixa un comentari

Dos amics de vint anys, de Sebastià Alzamora.

Després de la gran sorpresa que ha estat Reis del món, recupere una novel·la més antiga de Sebastià Alzamora en la que també confronta dos personatges reals a la ficció, els poetes Salvador Espriu i Bartomeu Rosselló-Pòrcel a l’època en … Continua llegint

Publicat dins de Literatura | Deixa un comentari

Conversa amb el meu gos sobre França i els francesos, de Joan-Lluís Lluís.

Continuem fent relectures de confinament, i ara recupere aquest “pamflet”, en paraules de l’autor, que no passa de moda, ja que la situació no ha canviat molt des d’aleshores, malgrat alguna millora recent. Llibres com aquests i articles a la … Continua llegint

Publicat dins de el meu país, els veïns del nord, Literatura | Deixa un comentari

L’expedició al baobab, de Wilma Stockenströn

La veritat és que no tinc res a afegir a l’article de Xavier Montanyà a Vilaweb: Monòleg lliure d’una dona esclava’L’expedició al baobab’ de Wilma Stockenström explora la fragilitat de la memòria, la identitat i els sentiments d’una dona esclava … Continua llegint

Publicat dins de educació, Literatura | Deixa un comentari

Matèria de Bretanya, de Carmelina Sánchez-Cutillas.

“L’Aitana i el Puigcampana eren dues muntanyes punxegudes i migjornenques, que de tant mirar-se l’aigua se n’havien tornat blaves.” Fa temps vaig llegir un llibre editat per Sembra llibres que es deia Dones rebels i en ell vaig descobrir unes … Continua llegint

Publicat dins de el meu país, Literatura | Deixa un comentari

Els invisibles, de Joan-Lluís Lluís.

Invisibilitat com a càstig per parlar la teua llengua i no poder utilitzar-la d’una manera normal. Invisibles es sentien els alumnes catalans a l’escola de la República francesa quan els professors (que segurament no serien catalans) ridiculitzaven la seua llengua. … Continua llegint

Publicat dins de educació, el meu país, els veïns del nord, Literatura | Deixa un comentari

Contes per a nens i nenes políticament correctes, de James Finn Garner.

Un petit i divertit llibre trobat a la llibreria El cau ple de lletres de Terrassa és aquest que acabe de rellegir aquests dies de quarantena. És divertit com transforma els contes clàssics i els adapta a una moral més … Continua llegint

Publicat dins de educació, Literatura | Deixa un comentari

Allegro ma non troppo, de Carlo M. Cipolla

Recuperant llibres aquests dies de quarantena, torne a llegir aquest comprat a El cau ple de lletres de Terrassa. Una diversió humorística però que et fa pensar i passar una estona divertida. L’autor ens dona la seua opinió del que … Continua llegint

Publicat dins de Literatura, política | Deixa un comentari

León de ojos verdes, de Manuel Vicent

Fa temps vaig llegir la seua obra més famosa, Tramvia a la Malva-rosa, però crec que aquesta que acabe ara és molt millor que la que el va fer famós. He arribat a ella a través d’una pel·lícula de Berlanga … Continua llegint

Publicat dins de cinema, el meu país, Literatura | Deixa un comentari

Primera plana, de Ben Hecht i Charles MacArthur.

Una altra relectura de confinament, però ara teatre. He tornat a llegir aquesta adaptació per al TNC que va fer Jordi Galceran de l’obra teatral de Hecht i MacArthur i cada vegada que la llisc veig a Jack Lemmon i … Continua llegint

Publicat dins de cinema, Literatura | Deixa un comentari