Entre el Túria i el Ridaura

el bloc de vicent

Arxiu de la categoria: Fa anys....a Llíria

La memòria dels oficis perduts: Els fornillers de Llíria

El treball del forniller consistia a tallar la llenya baixa de les muntanyes (argelages, romer, coscolla, llentiscle, ginebre, savina…) i transportar-la sobretot a Manises per ser usada  com a combustible als forns de ceràmica. Cal matisar que la llenya baixa del bosc mediterrani té un alt potencial calorífic i per tant era molt apta per a aconseguir elevades temperatures en la cocció de la ceràmica. Ara bé, la ràpida combustió d’aquest tipus de llenya, exigia que les aportacions de fornilla foren constants.

L’ofici de forniller era un treball de caràcter local, ja que sols es podia practicar en aquells pobles que reuniren dos requisits: tindre unes muntanyes pròximes on abundara el matossar mediterrani i tindre a prop uns centres importants de producció de ceràmica. I aquestes dues condicions es donaven a Llíria: la proximitat de les muntanyes de la Concòrdia, a la serra Calderona, i les terrisseries de Manises i Paterna. Cal recordar que la producció de ceràmica en aquestes dues ciutats ja era destacada en època musulmana i que en els segles posteriors, ja en l’etapa cristiana, la ceràmica de Manises començà a viure un gran esplendor a nivell europeu. Posteriorment aquesta activitat anà industrialitzant-se, i al principi dels anys seixanta del segle XX sols a Manises hi havia més de 100 fàbriques de ceràmica. (Francesc Rozalen Igual a La veu de Llíria)

Un vocabulari sobre el tema:
Un dels protagonistes:

El carnaval a Llíria…hui la liem!, d’Auxili

Mira com rebenta l’auela a aplaudir
Quan veu passar borratxo al seu fill desfilant
Amb dos guàrdia civils i un municipal,
L’alcalde representant.
Mira l’animal com camina cara avall, maltractat,
Clar reflex d’un estat estancat
Amb l’església hem topat
Anti party en prime time.
Festa que apesta com la pasta que alimenta
Missa i processó, reggaetonto, retreta.
Mira com desfila l’agonia bajo palio,
Pujar el morenet i mor l’agost.
Festes sexistes, privades, imposades,
Capitalistes, feixistes, castellanes.
Festa de “toro” i orquestra,
Festa que no ens representa.
I en plaça de dalt res havia canviat.
Hem heretat la historieta podrida d’un temps passat.
I en plaça de dalt res havia canviat.
Hem heretat la historieta podrida d’un temps passat.
Hui la liem,
Nosaltres desfilem,
La barca recuperem.
Hui tornem a celebrar a contracorrent.
Ahí va la bona, la banda sona,
Filada mixta, muixeranga que esborrona.
Davant la moma capitanejant,
Portem cabet i una esquadra de gegants.
La barca és nostra, ningú l’enfonsa.
Portem el foc de la foguera
I la veta per al ball. Escolta,
Els dimonis hem tornat, anti party-time time.
Festa que apesta com la pasta que alimenta.
Reina, tradició, pasdoble, peineta,
La neteta acosada en la verbena,
Massa maxito fanfarró, poca condemna.
Festes sexistes, privades, imposades,
Capitalistes, feixistes, castellanes.
Festa de “toro” i orquestra,
Festa que no ens representa.
Però a la plaça de baix, tot estava canviant,
Ens repartíem la festa, un tresor per recuperar.
Ací, a la plaça de baix, ara tot ha canviat.
Defensarem esta festa, el tresor que hem recuperat.
Hui la liem,
Nosaltres desfilem,
La barca recuperem.
Hui tornem a celebrar a contracorrent.

Auxili, hui la liem!

Després de llegir aquest petit treball monogràfic de Manolo Sánchez Vidagany (La memòria de les nostres festes. Les carnestoltes de Llíria. La celebració dels humils) m’ha vingut al cap aquesta cançó de grup Auxili on denuncien la imposició de festes franquistes (o que el franquisme els ha tret o canviat la seua veritable personalitat). I és que molts a Llíria, ja estem farts de desfilades; falleres, cercaviles d’autoritats, colles de boueros, processons, moros…tots amb el seu uniforme corresponent. I ara seré políticament incorrectes: per mi el vestit de fallera és horrible i no sé com poden anar tan encarcarades amb aquell pentinat robòtic i tanta falda emmidonada! Isempre el mateix! per quant unes festes més populars i sobretot, participatives!

Restes de la guerra civil a Llíria.

Caminant i anant en bicicleta pel terme de Llíria, sobretot per la part de les travesses mirant a la rambla Primera, estic trobant moltes restes de trinxeres i nius de metralladora de l’exercit republicà. Des de fa temps conec llocs on hi ha restes d’aquestes fortificacions: la muntanya darrere de Safareig (ja en terme de La Pobla de Vallbona) i tocant la vedat del Català, al Caramello, a sant Gerard, al pou de Guissoris, al collaico del gossos (prop de l’aeròdrom construït en plena guerra) i al zona de les travesses.
A principi m’havia semblat que alguns eren per protegir l’aeròdrom de Carrasses, però després mirant l’orientació no sembla que tots tinguen aquesta funció. Sembla que hi hauria una línia defensiva, avançada la més famosa línia immediata, que envoltaria el poble de Llíria. Per exemple, alguns nius de les travessa i un a la rambla Castellarda no apunten cap a Carrasses, sinó en direcció rambla, com si vigilaren el camí de baixada de la Serrania per Pedralba; i els que si que apunten en aquesta direcció de Carrasses, a mi em sembla que estan massa lluny de l’aeròdrom per a tir de metralladora. A les Travesses, sembla que a més protegien un possible lloc de comandament que situaria al polvorí. Allà hi han tres nius (els que he trobat) que apunten al pont de carretera de Pedralba, dos prop de la rambla i un elevat dalt d’un turo; i un quart en mig del bosc que apunta en direcció Pedralba. No sé si continuant la rambla hi han més abans d’arribar al riu Túria.
La trinxera del collaico de gossos, té un part que apunta a l’aeròdrom i un apart que punta al camí de la Iessa, per tant a més de protegir aquest, també vigila la baixada de l’enemic pels Serrans. Desconec si entre les travesses i el collaico, seguint la rambla, hi ha alguna resta més. Des de allà fins a Guissoris tampoc he explorat res més. En aquest punt hi ha un punt d’observació i tres nius de metralladores prou conservats que apunten en tres direccions. Prop d’allà a Sant Gerard i el Caramella hi han dues línies que vigilen la baixada de la Serrania des de Les Alcubles (crec que és així, ja que estan massa lluny de Carrasses per a tir de metralladora). Però al Caramello i al Safareig sembla que vigilen la baixada des de la serra Caderona oest, ja que la part esta ja està vigilada per la línia immediata.
Em caldria comprovar en un mapa els punts i vore si queden angles per vigilar, per poder trobar possibles ubicacions que completarien aquesta línia avançada que aniria des del Vedat del Català (Safareig), passant per Sant Gerard, Caramello, i seguint la rambla Primera arribaria al riu Túria, per una possible connexió al les trinxeres de les Rodanes a Vilamarxant i acabar a la mateixa alçada que acaba la línia immediata a Carasols, Riba-roja de Túria.
És possible que aquesta fóra un línia nova o un complement de la immediata?
També caldria demanar més civisme. Alguns nius els han netejat, però encara queda molta feina per fer. Almenys que el que està net, que no ho tornen a emplenar de runa.
Vos deixe un enllaç de les fotos que he fet d’aquestes restes. Hi han també de la immediata i altres llocs:
Enllaç de fotos al facebook