Arxiu de l'autor: vicent montesinos

Amado Granell, el valencià que va alliberar París, de Cyril Garcia.

Poc a poc anem recuperant a història que ens han amagat entre un i altres. La vida dels republicans que lluitaren al costat dels aliats durant la II Guerra Mundial i el seu paper en aquesta lluita. “Garbo”, Granell, i … Continua llegint

Publicat dins de política | Deixa un comentari

La pornografia de les petites coses, de Joanjo Garcia.

De vegades el llibres et donen sorpreses molt agradables, i una d’aquestes és aquest llibre que no pots deixar de llegir una vegada t’has enganxat a ell. No entenc aquesta dèria d’algunes editorials de traduir autors estrangers infumables, quan tenim … Continua llegint

Publicat dins de Literatura | Deixa un comentari

Superherois estellesians. (El que fa l’avorriment!)

Super Superherois estellesians. A Batman No t’han parit per a dormir, a tu et pariren per vetllar en la llarga nit del teu poble que avui s’està despertant. A Spiderman M’arrape a tu, pared de terra llisa. Arrape els teus … Continua llegint

Publicat dins de Literatura | Deixa un comentari

El llibre daurat, de Josep Piera. Republicans i franquistes menjant.

Maria Mestayer obri un restaurant a Madrid abans i després de la guerra. Josep Piera conta: “..aplica els mètodes racionals de l’escola francesa i la cuina internacional als distints gustos dels espanyols: els dels liberals republicans (amb èxit) i els … Continua llegint

Publicat dins de anècdotes | Deixa un comentari

El llibre daurat, de Josep Piera. Llibres de cuina al segle XVIII i XIX.

Llegia al llibre de Josep Piera sobre la nostra paella que al segle XVIII un frare franciscà menorquí de nom Francesc Roger havia escrit un llibre de cuina anomenat “Art de cuina”. A l’autor l’interessa la part in parla de … Continua llegint

Publicat dins de el meu país | Deixa un comentari

Matar Joan Fuster (i altres històries), de Francesc Bayarri.

Ara que es comença a parlar tant sobre la impunitat que tenen en aquest país certs grups de l’extrema dreta, cal recordar que no és un tema nou, que ja ve de molts anys enrere, i en aquesta part de … Continua llegint

Publicat dins de el meu país | Deixa un comentari

16 poemes del Divan, d’Ibn Khafaja. (Josep Piera i Josep R. Gregori)

Després de recuperar fa unes setmanes el llibre “El jardí llunyà” de Josep Piera, vaig intentar cercar l’antologia de poemes d’Ibn Khafaja, el poeta andalusí d’Alzira, titulat Jardí Ebri, i traduït per la mateixa parella (Piera i Gregori). Però aquesta … Continua llegint

Publicat dins de Literatura | Deixa un comentari

Antígona, Sòfocles actualment. “¿Quina proesa és, matar un mort per segona vegada?”

Tirèsias adverteix Creont: “¿Quina proesa és, matar un mort per segona vegada?”, i aquest no fa cas de l’advertiment i després ho pagarà. Rellegint la tragèdia grega d’Antígona trobe paral·lelismes amb l’actualitat. Antígona vol donar sepultura digna al seu germà … Continua llegint

Publicat dins de Literatura | Deixa un comentari

A gente ia ser homero, Paulo Leminski

um dia a gente ia ser homero a obra nada menos que uma ilíada depois a barra pesando dava pra ser aí um rimbaud um ungaretti um fernando pessoa qualquer um lorca um eluárd um ginsberg por fim acabamos o … Continua llegint

Publicat dins de Literatura | Deixa un comentari

Els càtars, de Jesús Mestres i Godes

“”Simó de Monfort mira d’establir una veritable empresa de colonització del país conquerit, amb l’eliminació progressiva de la noblesa local per i el reemplaçament per un noblesa vinguda de França.” Remarquem: Hi ha una infinitat de petites disposicions sobre la … Continua llegint

Publicat dins de els veïns del nord | Deixa un comentari