Vicent Luna i Sirera

Un any més ens trobem a les portes del 25 d’Abril. Alguns ja fa una pila d’anys que, com si fórem peregrins, envaïm els carrers del cap i casal per palesar que, a banda d’una Comunidad Valenciana de cartó pedra, de flors i violes i “de ofrendar nuevas glorias”, també hi ha un País Valencià que encara no s’ha begut l’enteniment, que, tossudament alçats, reivindiquem, lluitem i proposem un altre model de paíss. Un país orgullós de ser-ho, de tindre una llengua i una cultura mil·lenària. D’un poble que està fart d’aguantar uns polítics mesells i corruptes que ens han portat a la fallida total.
Podran tenir totes les majories que vulguen, temps al temps!, però el grau de consciènciació del nostre poble va en augment. I és que la gent cada vegada més confia menys en aquells polítics que a Madrid peguen la cabotada, votant en contra dels interessos del nostre poble. Necessitem polítics valencians, però valencians de debò, d’aquells que s’hi deuen al seu país.
En aquests moments, on des de la Generalitat Valenciana s’està qüestionant els models d’ensenyament del i en valencià, que tant bons resultats ens ha donat al llarg d’aquests anys, cal eixir al carrer per manifestar la nostra total oposició a un nou model que pretén, d’una manera sibil·lina, arraconar el català en benefici de l’espanyol i l’alglés.