Aquest és un dels cartells (Pilar Villuendas, 1980) que iniciaren la immersió lingüística a Catalunya. Després de 42 anys la situació si fa no fa continua sent la mateixa o pitjor. El català segueix sent un dret, sí, però el castellà a més d’un dret és un deure. Justament en aquesta diferència és on rau, al meu parer, el principal problema. Mentre el català no siga un dret i deure no tenim res a fer, el castellà, amb el total suport d’un estat al darrere, va a poc a poc arraconant-nos. Quan nosaltres legislem alguna normativa, que implique un mínim deure de la nostra llengua, tota una colla de jutges, fiscals, polítics, partits, sindicats…..espanyols, ho paralitzen ràpidament, siga com siga.
Que el català siga només un deure, és un dels tants paranys de la Constitució del 78. Sense deures, no hi ha drets!!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!