Llorente, Guarner, Valor, ACPV i les Trobades, quatre efemèrides que cal commemorar, quatre exemples de la tossuderia d’un poble que, malgrat la mediocritat dels seus governants, continuadors d’aquells maleïts botiflers, es nega a perdre la seua identitat i, generació rere generació, atia la flama perquè no s’apague, la flama, com diria Obrint Pas, d’un poble
Però la realitat és que al llarg de tots aquests anys l’economia catalana i valenciana han perdut competitivitat. Saben què ha fet el PP i el PSOE aquests anys? Doncs desenvolupar l’alta velocitat de Madrid-Sevilla (1992), Córdoba-Malàga (2007), Madrid-Toledo (2005), Madrid-Saragossa (2006), Saragossa-Osca (2005), Madrid-Segóvia-Valladolid (2007), Madrid-Llevant (2010). Què els sembla? Corredor mediterrani. L’alcalde
En aquests moments de renúncies, de callar mentre el pessebre estiga a vessar, de censures sibil·lines, de propostes enverinades, etc, etc amb l’objectiu d’aconseguir “el efecto sin que se note el cuidado”, l’exemple d’Enric Valor i Vives ens ha d’omplir d’orgull i satisfacció, i ens ha d’esperonar a seguir el seu exemple. L’any 1911
La Plataforma en defensa de la Llei de Dependència està cansada de denunciar que el Govern valencià del PP està endarrerint tot el que pot l’aplicació d’aquesta llei. Quina vergonya!! A hores d’ara són 64.916 valencians i les seues famílies els que pateixen la manipulada gestió d’aquesta lleie tant necessària. Patrimoni. El campanar
A aquestes alçades de la legislatura, i amb uns populars que sempre han volgut un Estatut de mínims, és impossible negociar cap reforma estatutària significativa. La reforma, que en el seu dia el president Camps signà amb el llavors líder socialista Joan Ignasi Pla, ja va ser una presa de pèl. Què vol, tornar a
Tot i així, cada vegada som més els que dubtem que els nostres veritables problemes es resoldran només tenint el poder econòmic. Tant sols cal mirar els bascos i navarresos per adonar-se’n que sense el poder polític un poble mai és lliure plenament L’últim baròmetre d’aquest mes de desembre del Centre d’Investigacions Sociològiques, el CIS,
Els valencians i valencianes hauríem d’aprendre , ja va sent hora!, que no per ser més espanyols l’Estat ens tractarà millor. Les autonomies que defensen amb més força el seu autogovern i els seus trets d’identitat, com ara la basca i la catalana, són precisament les que aconsegueixen un millor tracte econòmic i de tot
Després de 15 anys de govern del PP l’herència que sobre el procés de normalització del valencià ens deixa Camps i el seu conseller Font de Mora és la d’una llengua, el valencià, que no acaba d’enlairar-se, doncs a poc a poc “sin que se note el cuidado, pero que se consiga el efecto” van
Des que el PP va guanyar les primeres eleccions allà pel 1995 fins ara, els casos de corrupció han esguitat aquest partit. Recorden que en una conversa privada l’expresident popular Eduardo Zaplana va dir textualment que “ entraba en política para forrarse”. L’herència de Camps: la corrupció Malversació de fons públics, prevaricació, requalificació
L’herència que ens deixa Camps i el seu conseller Font de Mora és la d’un sistema educatiu que és un polvorí, i fa l’efecte que de tant en tant no tinguen por a encendre. D’un professorat emprenyat per les directius erràtiques de la Conselleria d’Educació, decebut d’un sistema que fa aigües per tots els costats i
Al llarg de tots aquest anys la política econòmica del Consell s’ha basat en potenciar la concentració de capital en el sector de la construcció, en detriment del sector industrial. Aquest model que tants beneficis ha aportat al PP valencià avui està passant-nos factura. De la mateixa manera que també estem pagant les conseqüències econòmiques
País Valencià, l’herència que ens deixa el president Camps i el seu partit, el PP, és la d’un govern que discrimina aquells mitjans que no volen seguir les seues directrius, i manipula per als seus interessos tots aquells que han volgut menjar del pessebre. Però el que és impresentable és que un ent públic, pagat
Amb el fallo del Tribunal Constitucional Catalunya ha pogut comprovar fins on s’hi pot estirar la Constitució de 1978. Serà en aquestes properes eleccions quan haurà de decidir cap on vol anar: continuar com ara sota la llei de l’embut constitucional o anar més enllà i fer realitat el dret democràtic a decidir.
L’exemple de Finlàndia és el model a seguir. Aquest estat durant la crisi dels noranta va eixir de la crisi gràcies a la formació dels seues treballadors i a la inversió en educació i tecnologia. Clar que els finlandesos l’any 2006 destinaren a educació el 6,14% del PIB, mentre que l’estat espanyol només el 4,28%.
Moltes coses haurien de canviar els actuals partits d’esquerra valencians, fonamentalment en l’estratègia, si volen impedir, com diria Alcaraz, que el PP persevere en el seu model que tants èxits li està donant. Dimecres 16 de juny a la sala de la UNESCO d’Alcoi el professor Manuel Alcaraz presentà el seu darrer llibre “ De