Vicent Luna i Sirera

Oh hisn Biyär, com et trobe a faltar!

Sí, de bell nou he tornat per contemplar-te
i he vist que segueixes ferm i altiu,
orgull almohade que repta el temps
enlairat al capdamunt d’aquest petit turó.
Han passat anys, molts anys, massa anys
i jo t’enyore i mastegue aquells records,
aquelles estellades nits als merlets de la torre
ensumant les flaires d’aquestes perfumades valls:
allí, a la falda de Mariola i on brollen les fonts
puc entreveure la coronada i fabril Beniheres,
i tot just al mig de l‘altra vall la torre del Negret
i vora la sèquia la fèrtil alqueria de Banï Xamah.
A prop d’ella i protegida pel puig i el seu castell
els infidels signares aquell Tractat d’Al Mazraa,
i per tancar la vall la fronterera Benisamaio.
Sí, avui he tornat com una resplendent musa
per acaronar-te amb la llum de la mirada,
per llepar les ferides dels teus murs.
Oh hisn Biyär, com et trobe a faltar!

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!