Vicent Luna i Sirera

LA FRASE. “Desenvoluparem la previsió de les regles i principis que han de regir el sistema de finançament de les comunitats autònomes i el procediment per establir-lo amb la participació dels territoris, amb l’objectiu final d’aprovar un nou sistema de finançament de les comunitats autònomes” (Mesura 353 de la Proposta Oberta per a un Programa Comú Progressista, PSOE). El PSOE ja fa molts anys que va deixar de ser un partit amb una clara voluntat de transformar la societat des de la vessant d’esquerres. Té a molts alts càrrecs i barons que han fet de la política un ofici i no estan disposats de cap manera a deixar de menjar del pessebre. La gestió que farien uns possibles ministres de Podemos en un Govern de coalició els fa pànic, i per això volen anar a unes noves eleccions. Ara, per fer veure que fan alguna cosa, han tret una proposta amb 370 possibles mesures. En realitat no és més que un nou parany per a la gent de Pablo Iglesias. La mesura 353 de l’esmentada proposta és d’allò més general, sense terminis, allò que en diem fum de canyot. Aquesta mesura es refereix al sistema de finançament, que tal i com està és una llei de l’embut, un veritable 155. Però si algú pensa que el PSOE farà un nou sistema de finançament que deixe d’espoliar els valencians, està molt equivocat, continuaran donant-nos les molles. Sense l’espoli fiscal que l’estat practica als PPCC el futur de l’estat espanyol actual s’ensorra. És inviable que algunes comunitats autònomes visques per sobre de les seues possibilitats, és inviable mantindré les diputacions, el Senat i un fum d’estructures polítiques que són manifestament prescindibles.  Hom és solidari només quan és amo dels seues diners. Els valencians volem ser com els bascos i navarresos, que recapten els impostos i després acorden amb l’estat la quota de solidaritat. L´únic sistema de finançament just és el Concert Econòmic, com fan des de 1978, repetisc, País Basc i Navarra. El café per a tothom va servir per fer la transició, ara cal anar més enllà. L’invent de l’estat autonòmic s’ensorra i necessita d’una urgent i valenta reestructuració. I per abordar aquesta realitat necessitem polítics que no siguen de la casta.

LA IMATGE. “Plaça 1 d’Octubre, Barcelona. 11 Setembre, Diada 2019” (Ara.cat)

Aquesta és una de les imatges de la Diada 2019. Una vegada més els catalans i catalanes van demostrar que el procés cap a la Independència és irreversible i que, malgrat algunes divisions estratègiques dels partits independentistes, continuen tossudament alçats i amb la voluntat ferma de fer efectiu el dret d’autodeterminació. La jornada, festiva i reivindicativa,  va estar marcada per tres consignes que la gent no es cansà de repetir: llibertat presos polític, unitat i independència.

Un anys més, com ja era d’esperar, la caverna mediàtica espanyola, tots a una, ha fet efectiva la consigna que els uneix: cerrazón! Els titulars dels seues periòdics ho diuen tot: “El independentismo ya pincha hasta en su día grande” (ABC), “La Diada pierde fuelle antes de la sentencia” (El Mundo), “Una diada menos multitudinària” (El País), “Sentencia a la Diada: pierde casi la mitad de asistencia” (La Razón). En canvi la premsa internacional ho analitza amb uns altres ulls, mostrant al món la realitat d’un poble que pacíficament lluita per aconseguir la llibertat: “600.000 manifestants a Barcelona clamen per la independència de Catalunya” (New York Times), “Manifestació massiva per la independència de Catalunya a Barcelona” (Washington Post), “Manifestació massiva per la independència de Catalunya a Barcelona” (AP) “L’impressionant marea humana pels carrers de Barcelona per reclamar la independència de Catalunya” (La Stampa), “Una enorme multitud a Barcelona en una marxa per la independència de Catalunya d’Espanya” (Daily Echo), “A Espanya, centenars de milers de persones van assistir a una manifestació per la independència de Catalunya” (RBC), “Independència de Catalunya. La gran indefensió” (Tagesschau).

LA XIFRA. “El PP es finançà amb tres milions d’euros de la sanitat madrilenya” (Levante EMV, 04-09-2019). Si visquérem en un estat democràtic a hores d’ara el PP estaria il·legalitzat i la majoria dels seues alts càrrecs en la presó. És vergonyós la connivència entre el poder legislatiu i judicial. El PP és un partit podrit que ha guanyat eleccions dopat amb diners públics, i això la justícia ho sap però fa mans i mànigues per cercar fosques dreceres judicials que aixopluguen a tota una colla de corruptes que han portat aquesta “democràcia” al desprestigi més gran. Entre 2006 i 2008 el PP madrileny, sota la presidència de la inefable Esperança Aguirre,  tingué una caixa B que es nodrí amb cinc milions d’euros públics, procedents de vuit conselleries. Els pocavergonya tenien una clàusula que obligava a les empreses adjudicatàries a pagar l’1% de la quantitat total de l’obra en concepte de publicitat, i així contractar a un empresari que col·laborés amb ells per desviar els diners en benefici del partit. La pudor que fa aquest partit és de tal magnitud que només cal veure la quantitat de casos de corrupció que té i els càrrecs públics imputats o en presó i tot, quina vergonya!, malgrat la justícia anant de rebaixa:

Finançament i donatius il·legals,/casos Fabra, Blasco, Acuamed, Brugal.//Fira Fitur, contractes amanyagats,/casos Taula, IVAM, Palau de les Arts.//Fraudulentes mossegades, Terra Mítica,/casos Fuego, Imelsa i la Púnica.//Targetes lack, papers Bárcenas, Avialsa,/casos Hernández Mateo, també  Emarsa.//La visita del Papa, casos i més casos/Martínez, los Alcázares, Avialsa, Gürtel, Nóos//Sobres, més sobres, contractes amb Aena,/casos Rabassa, Orange Market, Palma Arena.//Rus, Camps, Olivas, Barberà, Castellano,/Ripoll, Amorós, Trillo, Blesa, Navarro./Rato, Betoret, Campos, Acebes, Mata,/Sepúlveda, Cospedal, Ortega, Costa.//Populars que ficareu la mà en la caixa,/i defensareu necessaris retalls,/el poble no us perdona els àvars estralls/malgrat la justícia anant de rebaixa.//

Publicat a:

https://www.lesmuntanyes.com/2019/10/05/psoe-la-diada-i-pp/

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!