Vicent Luna i Sirera

Tirant al blanc

18 de juliol de 2011
1 comentari

Nocturna a les Casetes del Rafal de Llutxent.

La nit era per emmarcar-la. Una lluneta plena, mirant-nos de reüll, ens acompanyà tot el trajecte. La temperatura era agradable, contrastava amb la canícula i xafogor que havia fet al llarg del dia. El cant dels grills, xitxarres i algun mussol feien una nit clara i tranquil·la. Alguns ens recordà la ja mítica  cançó de Jaume Sisa “ Qualsevol nit pot sortir el sol”.




El cap de setmana del 16 i el 17 de juliol ha estat un dels més calorosos d’aquest més. La ponentada va ser tant forta que el mercuri va arribar als 40º en algunes ciutats valencianes com Xàtiva, si fa no fa la mateixa que tingué Llutxent. Així, que si durant el dia no s’hi podia eixir pel carrer, calia fer-ho per la nit. La colla d’amics i amigues, Xixo, Xano, organitzaren una caminada nocturna a les Casetes del Rafal, un paratge a uns 5 quilòmetres del poble,  un lloc molt conegut pels llutxentins i llutxentines que al llarg de l’any s’apropen per gaudir del seu paisatge i beure l’aigua freda de la font.

                 Segons el diccionari català-valencià-balear ( l’Alcover-Moll) la paraula “rafal” és una  “casa de camp amb un tros de terra no gaire gran“, però a més  afegeix que “és un mot arcaic que es conserva fossilitzat en la toponímia valenciana i baleàrica en noms de pobles i alqueries”. Així doncs, podem pressuposar que aquest grup de casetes eren antigues alqueries musulmanes.

                Doncs bé, aplegats tots al lloc convingut, al voltant d’uns 40 xino-xanos, emprenguérem  l’excursió prevista, tot i seguint el Camí de Ciscaret que ens hauria de portar al paratge escollit. El camí no és gens costerut, més aviat al contrari. A una banda i l’altra hi podem observar els camps de conreu més típics d’aquesta part de la comarca de la Vall d’Albaida: ametllers, oliveres i garroferes. Crida l’atenció que de tant en tant hi veiem també algun bancal de tarongers, prova que fins ací han portat l’aigua per regar. Si ens hi fixem bé, encara  podem veure a la falda de les muntanyes la gran quantitat de llenques i bancalets menuts, alguns abandonats, que són la prova més fefaent que aquestes terres van ser habitades per sarraïns i sarraïnes.

                Continuant pel camí podem veure al fons el Puig Agut, un dels cims més alts del terme de Llutxent, una mica menys que l’Alt de la Lletrera.  Al creuar el riu de Pinet, un dels barrancs que vessa l’aigua al riu Vernissa, hi podem observar la vegetació típica de la zona, ens crida l’atenció la gran quantitat de baladres, margallons i ginebres ( o càdec?)

                Una hora caminat ha sigut suficient per arribar a les Casetes del Rafal on, després de refrescar-nos una mica en l’aigua de la font, asseguts al voltant de la font ens disposem a sopar. La veritat és que  l’entrepà, l’aigua-sal  i la cervesa ben freda ens va saber a glòria. Diuen, i és veritat, que en la muntanya tot està bo.

                Després de l’àpat, i d’escoltar les paraules d’ànim i suport de la presidenta que s’havia preparat per a l’avinentesa, decidírem fer el camí de tornada. Els organitzadors de la marxa decidiren canviar l’itinerari , donat que per a alguns la marxa ens havia semblat una mica curta. Així que decidiren seguir per un itinerari una mica més llarg, seguint el camí de la Poletana. La nit era per emmarcar-la. Una lluneta plena, mirant-nos de reüll, ens acompanyà tot el trajecte. La temperatura era agradable, contrastava amb la canícula i xafogor que havia fet al llarg del dia. El cant dels grills, xitxarres i algun mussol feien una nit clara i tranquil·la. Alguns ens recordà la ja mítica  cançó de Jaume Sisa “ Qualsevol nit pot sortir el sol”. La veritat és que, per a alguns, vam gaudir més de la tornada, tot i que per a altres va ser una mica massa llarga. Malgrat tot, per a tots i totes ens semblà una nocturna molt ben aprofitada i, asseguts al voltant d’una taula al bar de la piscina municipal, encara vam poder acabar la nit xarrant, rient i fer-se’n una. Enhorabona a la colla Xino, Xano i esperem impacients la propera marxa.

  1. Una preciosa descripció de la marxa nocturan que convida a organitzar-ne més. Gràcies per la vostra participació i encantats de compartir ni i esforç amb gent tan encantadora com vosaltres.

    La colla de xino-xano

Respon a Anònim Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!