Vicent Luna i Sirera

Una de les  coses, entre altres, per les quals m’agrada la tardor és pels seus fruits: caquis, atzeroles, gínjols, castanyes, raïm, codonys, magranes, lledons, arboços,…. Eixint del Barri de Batoi, i de camí al Castell de Barxell (Alcoi), en podem veure i menjar alguns d’ells: lledons, arboços i cireteres de pastor.

Sempre que menge aquests fruits els meus pensaments em traslladen a la infantesa. I es que els de la meua generació encara vam tindre la sort de criar-nos, en part, en contacte molt directe amb la natura. Ens coneixíem totes les fruites, i també les hortes i bancals on anar a furtar-ne. Anar a collir lledons i omplir-se les butxaques, tallar una branca per fer-se un gaiato o una forqueta per a un tiraxines,  era d’allò més normal. Després de menjar-se el fruit, i en un canut fet de canya, encetàvem una i mil guerres escopint-nos  els pinyols.

Però aquest fruit també el fèiem servir per a altres malifetes. Recorde un dia que tots els de la classe ens posàrem d’acord en col·locar uns quants pinyols de lledó a sota del seient del pupitre. Aquests no eren com els d’ara que són individuals i mòbils. En aquells temps del franquisme els pupitres eren fixes i de dos, i el seient pujava i baixava. Doncs com deia, col·locàrem els pinyols just on descansava la fusta en baixar el pupitre. Quan entrà el mestre en classe tots el rebérem de peu, com exigia la disciplina del moment, i en seure’ns tots els pinyols esclataren com si fos una traca. Ja podeu imaginar les risses i la conyeta que vam tindre durant una bona estona. Però també us podeu imaginar com va ser de gros el càstig. Els lledons s’acabaren per una llarga temporada.

El lledoner és un arbre prou conegut als nostres pobles i el podem trobar arreu. És de creixement lent, i poden fer-se molt grans. A Alcoi hi ha tota una avinguda, carretera de Banyeres, on el trobem  a una banda i l’altra, i a prop de la “Font dels Patos” hi ha un que és espectacular.

L’arbocer no és un arbre fàcil de veure, doncs malauradament en queden pocs. Cal anar alerta amb el seu fruit, molt bo per cert, doncs si en menges bona cosa pots emborratxar-te, ja que té una certa proporció d’etanol. Amb el seu fruit es fa melmelada, una beguda, vinagre i fins i tot salses.

Pel que respecta a la cirereta del Bon Pastor (espinaler, arç blanc, cirerer de la Mare de Déu, pometa de pastor, pometa de Sant Miquel…) és força fàcil de localitzar en barrancs, marges…Aquest fruit és un aliment, i un rebost  important,  per molts ocells i altres bestioles en vindre el fred de l’hivern.

Del Diccionari català-valencià-balear, l’Alcover-Moll, he rescatar aquestes tres locucions: “D’un lledó fa un sermó” (es diu d’aquells qui exageren molt una cosa). “Si vols mal a ta muller, dus-li llenya d’arbocer” (indica que la llenya d’arbocer fa de molt mal crema). “Cap culpa té el cirerer si son amo es fa un despler”.

 Alcoi 02/11/14

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!