Vicent Luna i Sirera

La xarrada-sopar anual recorda Maria Beneyto i alerta sobre el sibil·lí procés de castellanització que pateix el nostre país.

El sopar anual de l’Institut d’Estudis de les Valls de Mariola (IEVM) —al voltant sempre de les festes de Nadal— s’ha convertit ja en un clàssic. És el moment en què els socis i simpatitzants de l’entitat ens trobem per compartir una vetllada de germanor, on l’eix vertebrador és la defensa i promoció de la nostra llengua i cultura.

En aquesta ocasió, la cita va tindre lloc el passat dissabte 3 de gener de 2026 a la comparsa de Llauradors de Beneixama. El format —que combina una xerrada temàtica, lectura de textos i actuacions musicals—, ha permés dedicar vetllades anteriors a figures com Vicent Andrés Estellés, Joan Fuster, Roís de Corella, Ovidi Montllor o Maria Ibars. Enguany, el protagonisme va recaure en l’escriptora Maria Beneyto, aprofitant la cloenda de l’any 2025 que va dur el seu nom.

La castellanització sobrevinguda: «una raó d’estat»

El professor i escriptor Josep Guia va encetar la vetllada amb la xerrada «El País Valencià, entre la catalanitat originària i la castellanització sobrevinguda». Guia, d’una manera amena i didàctica, va explicar que el País Valencià té un origen clarament català, lligat a una història i unes institucions nascudes de la mateixa Corona catalanoaragonesa. Per a il·lustrar-ho, va anar projectant en una pantalla imatges de moments històrics, revoltes, monuments, llibres… on es feia palesa aquesta estreta relació entre Catalunya i el País Valencià.

A partir d’aquesta base, va denunciar que l’actual retrocés és fruit d’una «castellanització sobrevinguda» ben planificada i com una «raó d’estat». Per remarcar aquesta obsessió per refer-nos la identitat —«que se consiga el efecto sin que se note el cuidado»— Guia va recordar la frase que el 1984 va pronunciar el llavors president espanyol, Leopoldo Calvo-Sotelo:

«Hay que fomentar la emigración de gentes de habla castellana a Cataluña y Valencia para así asegurar el mantenimiento del sentimiento español que comporta».

Tot plegat un genocidi cultural que tant el Reino de Espanya com la República Francesa estan portant endavant des de fa segles per a perseguir, frenar i esborrar l’ús de la nostra llengua: el català.

Aquesta obsessiva «raó d’estat» —portada endavant per tota classe de governs, de dreta i d’esquerra— ens ha portat a una paradoxa cruel: mai no hem tingut tants escriptors, llibres ni recursos, però mai no hi ha hagut un ús social de la llengua tan baix. Una situació preocupant que ens aboca al col·lapse si no som capaços d’integrar la massiva nova migració. Tanmateix, és evident que si el control migratori el continua tenint l’Estat, ben poca cosa es farà perquè els nouvinguts aprenguen el català, una llengua que el mateix estat espanyol  persegueix. Sense les competències per a integrar-los, el català corre el risc de convertir-se en una llengua residual en el seu propi territori, consumant així eixa castellanització forçada. No descobrirem res si constatem que, a hores d’ara, ja hi ha ciutats dels Països Catalans on l’ús del castellà és abassegador i el del català minoritari, capgirant una realitat que fa només unes dècades era totalment oposada. La conclusió és d’una evidència dolorosa: o som capaços de revertir aquest procés de substitució, o el català acabarà sent una simple anècdota; una llengua de vitrina que aquells que en desitgen la mort voldran preservar, sí, però per pur cinisme, per a no ser acusats de genocidi lingüístic. Una llengua, en definitiva, reduïda al silenci dels museus.

Maria Beneyto i la cultura viva

Per la seua banda, la professora Rosa M. Belda Molina, estudiosa de la vida i obra de Maria Beneyto, va fer una semblança dels moments més rellevants de la vida i obra de l’escriptora. Un tast per engrescar els assistents a llegir en públic algun poema o fragment de l’autora, a partir d’una tria de textos —repartits en un llibret— que havia preparat la mateixa professora Belda.

Abans, però, de la lectura dels textos per part del públic, Puig va donar la paraula a la professora i escriptora Maria Josepa Payà, perquè ens llegira un fragment del seu darrer llibre, Terra endins. Pensar el futur des del poble, que va aconseguir el Premi d’Assaig de la Mancomunitat de la Ribera Alta, dintre dels Premis Ciutat d’Alzira 2023. Segons podem llegir en la web de l’editorial Bromera, en aquest llibre «trobem reflexions sobre l’agricultura i l’alimentació, i també temes com ara la sostenibilitat i l’ecofeminisme. Des de la revaloració de la comunitat fins als conceptes de minifundi i béns comuns, Payà exposa com aquests elements són essencials per a construir un futur desitjat, on convergisquen la diversitat cultural i la sostenibilitat mediambiental.

La part artística va comptar amb el cantautor socarrat Esteve Ferre, que va interpretar temes del seu CD Cama crua i versions de poemes de Joan Valls. I com a cirereta de la vetllada, el mestre, escriptor i contacontes alcoià Jordi Raül Verdú ens va tindre a tots expectants i bocabadats, mentre ens contava la història del Tio Misèria.

Sabors de la terra i identitat

El menú del sopar va tindre molt d’èxit. Després d’una picadeta tradicional (sang amb ceba, faves bullides, formatge, cuixot…), es va passar a la galta de vedella i, de postres, carabassa al forn amb trossets d’arrop i talladetes. Tot ben regat amb el «Vi del poble» (monestrell 2023), un projecte artesanal de l’etnòleg Joan Guia que busca l’elaboració «amb la mínima intervenció, buscant l’esperit del vi que es feia per al consum propi, creant un vi que torne a ser considerat com a vi del poble». Evidentment, no van poder faltar els torrons, ametllons, rotllets d’anís, polvorons i la infusió de timonet —de la mà de Salvador Sanchis—que a molts ens va evocar records de les matinades de festes de Moros i Cristians.

750 anys de la mort de Jaume I

Un altre moment destacat de la nit va ser la intervenció del professor i escriptor Josep David Garrido, membre de l’IEVM i col·laborador estret de l’Associació del Tractat d’Almisrà. Garrido va recordar que aquest 2026 se celebra arreu dels Països Catalans el 750é aniversari de la mort del rei Jaume I. Amb aquest motiu, va esperonar tant l’IEVM com l’entitat del Tractat a sumar-se activament a la commemoració mitjançant l’organització d’activitats. Així mateix, va anunciar que ja té enllestit un nou llibre biogràfic centrat en els tres o quatre darrers anys del Conqueridor, una obra que promet llançar nova llum sobre el final del regnat d’una figura cabdal de la nostra història.

Unitat i resistència per al 2026

 La fluïdesa de la nit va ser possible gràcies a la coordinació de Josep Puig, secretari de l’entitat, que a més d’encarregar-se de l’organització, va saber lligar amb mestria el torn d’intervencions de la vetllada. En un moment de la nit, Puig va convidar els assistents a recollir el calendari 2026, enguany dedicat als mamífers salvatges de les nostres muntanyes: el porc senglar, la rata penada, la llebre, la rabosa, la geneta, la mustela, el teixó i l’eriçó. Un projecte amb disseny de Josep Miquel Martínez, i que sempre és molt ben acollit per la gent dels nostres pobles de la Mariola Nord.

Les intervencions de cloenda van tindre un fort caràcter reivindicatiu. La presidenta d’Escola Valenciana, Rosanna Martínez, va esperonar els presents a continuar defensant la llengua davant el preocupant retrocés institucional, fent una crida a la gent dels pobles de la Mariola Nord a unir esforços per fer front als atacs constants que patim i compartir projectes. En la mateixa línia, el president de l’IEVM, Romà Francés, va insistir que si les institucions no fan res, el poble no pot quedar-se de mans creuades, i va destacar la importància cabdal d’aquestes vetllades de germanor, ja que, més enllà de fomentar l’ús de la llengua, actuen com un espai necessari per a intercanviar opinions i experiències que permeten afermar la nostra identitat col·lectiva.

Francés va tancar l’acte amb la lectura del conte de Nadal La mare, de l’alcoià Antoni Calero Picó. Recordant la dita «Per Nadal, cada ovella al seu corral», el relat va servir de metàfora en record d’aquells que ja no són entre nosaltres i que en aquestes festes assenyalades els trobem a faltar. Amb aquest sentiment agredolç i el desig de salut i força per al 2026, es va cloure una vetllada organitzada per l’IEVM amb la col·laboració de l’Ajuntament de Beneixama, el Centre Ovidi Montllor d’Alcoi i Acció Cultural del País Valencià.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!